Opinió

LA GALERIA

Cor lila

La gran pregunta és: què pensen les dones que voten partits amb ideologies tan retrògrades com Vox o el PP?

Aquest 8 de març es presenta més reivindicatiu que mai. A la ja coneguda proclama del moviment #MeToo, s’hi afegeix la campanya #SomAquí i #Som8deMarç de l’Institut Català de les Dones. La majoria de sindicats han ampliat la vaga a tot el dia, si bé és manté l’opció de fer-ne dues hores, però la mobilització feminista és preveu més àmplia que en anteriors convocatòries del Dia Internacional de les Dones. En canvi, la commemoració el 25-N del Dia Mundial Contra la Violència de Gènere no va ser tan reeixida, quan una de les preocupants dades que estan sortint aquests dies constata que des del 2008, quan es va començar a fer un cens de les víctimes per violència de gènere, ja són 109 les dones assassinades a Catalunya. I s’ha de recordar que només fa deu anys que hi ha una llei conta la violència masclista. És cert que hi ha hagut avenços socials i propostes insuficients i entrebancades per les dificultats econòmiques, però sembla impossible que es mantinguin actituds negacionistes de la violència masclista, de la desigualtat de gènere i contra les polítiques públiques feministes. No hem esperat mai res de bo del PP, però ens resulta incomprensible l’ascens de Vox, i tampoc s’entén com poden qüestionar lleis com la de l’avortament, aprovades amb un ampli consens. La gran pregunta és: què pensen les dones que voten partits amb ideologies tan retrògrades? Com és possible que algú que fa bandera de tots els estereotips masclistes pugui tenir adeptes entre el sector femení? Si ens atenim a sentències com la de La Manada, és evident que en el substrat de la societat espanyola hi predomina un masclisme aberrant. Però l’apoderament de les dones no té aturador. Per exemple, un 57,4% de les llicenciades són dones, tot i que el temps de paraula de les dones a la televisió i la ràdio suposa només un 27,3%. En els càrrecs directius el desequilibri és més gran, perquè al talent femení li costa moltíssim situar-se a dalt del poder econòmic i polític. Cal sospesar la discriminació que pateixen les dones a les presons, com ho han viscut Dolors Bassa i Carme Forcadell, ja que el sistema penal està pensat per homes. La precarietat laboral i les bretxes salarials hi són, i, malgrat que les visions masculina i femenina del món són diferents, estem predestinats a entendre’ns i només pot ésser en un pla d’absoluta igualtat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.