Opinió

A la tres

L’abisme

“Em sembla que ni el desitjat pacte PSOE-Podem pot escurçar la distància entre Catalunya i Espanya, que s’albira insalvable

Si del debat de la no investidura de Pedro Sánchez d’aquest dilluns en vaig sortir decebut, els he de confessar que de la sessió d’ahir en vaig sortir perplex. I començo a pensar que ni que hi hagi un pacte entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias (el tan desitjat pacte entre PSOE i Podem!) servirà de gaire res. Sánchez, dur i prepotent com si tingués majoria absoluta al Congrés (no se n’adona, que amb 123 diputats, amb un 28% dels vots, la seva actitud no pot ser la que és?), no es va moure ni un mil·límetre i, lluny de fer cap gest dirigit a resoldre la situació política, encara es va dedicar a alliçonar (si no a insultar) els diputats de JxCat dient-los allò de “vostès són inútils per defensar la prosperitat i els drets del poble català”. Sánchez, ahir, va ser (va continuar essent) un irresponsable. Tant que a l’hora de votar (ja és ben trist) només va aconseguir el sí dels seus 123 diputats i el vot de l’únic diputat del Partir Regionalista Càntabre. Un èxit, Pedro. 123+1. Començo a pensar (a témer, de fet) que a Pedro Sánchez tant li és. Que ha decidit no fer cap gest i dur-ho tot al límit, vorejant el precipici. Ni amb una ERC predisposada a tot, ni amb un Podem predisposat a tot, com li van dir tots dos grups parlamentaris en les seves intervencions, ha mogut fitxa. És un irresponsable. Ja no és qüestió de si l’independentisme està dividit o no (que ho està); ni de si ERC i JxCat discrepen en si cal votar que no o abstenir-se dijous vinent: el tema és l’immobilisme de Pedro Sánchez. Just quan el PSOE té una oportunitat d’or per resoldre (o encarrilar, que no és ben bé el mateix) el conflicte polític més gran que viu Espanya des de la reinstauració de la democràcia, Sánchez decideix no només mirar cap a un altre costat sinó actuar amb prepotència i abocar-ho tot a l’abisme, cap a un precipici d’unes conseqüències que a mi em semblen imprevisibles. Probablement l’independentisme hi està abocat. Però algun dia algú s’haurà de preguntar també si aquells que des d’una posició de força haurien pogut contribuir a resoldre el conflicte no es van limitar a fer-lo més gran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.