Opinió

De reüll

Amb els ulls al mar

L’horror es nodreix de l’amnèsia preventiva dels qui no el volen veure

El seu silenci sorgia d’un horror que mai no havia confessat: el de la revenja practicada durant l’alliberament de Mauthausen contra els capos. Encegat de dolor i ràbia va participar en el linxament dels que l’havien despullat de tota dignitat i es va embrutir d’un mal que se’l menjava per dins. No el patit com a víctima sinó l’exercit com a botxí. Un mal al qual no havia sobreviscut, justament perquè era una bona persona que es posava la cuirassa d’home viu i explicava el seu infern com a deportat per servar la memòria del que no hauria de passar mai més. Fa poc hem commemorat el centenari de Primo Levi, punyent testimoni sobre l’Holocaust que tampoc no es va escapar de la deshumanització i extrema soledat d’Auschwitz. Levi va oposar els sentiments més nobles a les ideologies de l’odi i ens va mostrar el lager com una eficient rèplica de l’estat totalitari que es nodreix de l’amnèsia preventiva dels qui arronsen les espatlles. Vuitanta anys després, l’Europa dels estats que es van conjurar contra aquella barbàrie està finançant camps de concentració a l’altra banda de la frontera, on es viola, es tortura i es mata de gana. Sobreviurem a aquest horror? Amb el cor de pedra segur que no. Gràcies de nou, Open Arms: 121 rescatats, entre ells, 32 menors, fugint de la violència en espera des de fa 10 dies d’un port segur (39 més des d’ahir). No mirem cap a un altre costat, són temps de posar els ulls intensament, reivindicativament en el mar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.