“L’abús que fem dels recursos naturals és un focus de pandèmia”

D’entrada valorar, dintre de la desgràcia que estem vivint i del dolor que la pandèmia està provocant a tot arreu, que des del punt de vista del medi ambient i de la biodiversitat, aquesta aturada dels humans ha posat de manifest una certa capacitat de recuperació de la natura. L’aturada del trànsit ha generat una baixada molt important dels òxids de nitrogen, que és l’element que genera més contaminació, constatant la relació que hi ha entre trànsit i òxid de nitrogen. En canvi, hem vist com la indústria no juga un paper tan determinant, i aquest és un element que haurem de tenir en compte en la recuperació.

Sí, també hem vist que en aquells llocs on la presència de l’home ha sigut menys intensa, la biodiversitat ha recuperat espais. Per exemple, amb l’aparició d’algunes espècies que estan en regressió, i que feia anys que no es veien segons on, com el corriol camanegre, un ocell que ha criat a la platja de Calafell després de trenta anys. I això té una relació directa amb la primavera i el fet que la gent no hagi anat a les platges.

Ha estat molt significativa i és curiós com ha sorprès tant. Tot ha posat de manifest la importància de la relació entre l’home i la natura, i això s’hauria de mantenir un cop passada la pandèmia trobant l’equilibri.

Hauríem d’aprendre d’això que hem viscut ara per plantejar el retorn i sota criteris de sostenibilitat a l’hora, per exemple, de moure’ns. Anar a peu, amb bicicleta, transport públic i no ser tant usuaris del vehicle privat, que ha demostrat que és la principal causa de la contaminació de l’aire. També incorporar criteris de sostenibilitat en els models de producció i de consum.

Els organismes internacionals insisteixen molt que la pandèmia és una crisi que vivim ara en primera persona i molt concreta però que la veritable crisi de fons que viu el planeta és la climàtica, i per pèrdua de biodiversitat. I una no ha d’amagar les altres dues. Hem de trobar un model de vida i d’economia sostenible que ens permeti fer front a aquestes crisis que molts científics ja diuen que estan d’alguna manera interconnectades. Al final, l’abús que fem dels recursos naturals, però també de la biodiversitat, l’ús inadequat que fem dels éssers vius que conviuen amb nosaltres, doncs, són, en el fons, focus de pandèmies, tant d’aquesta com d’altres que hem viscut abans.

Creiem en el compromís de complir amb els Acords de París. Si no som conscients que totes les crisis estan relacionades i les decisions no ho tenen en compte, ens podem trobar d’aquí a un any o dos amb una situació similar o més greu, perquè quan parlem de crisi climàtica, parlem de refugiats climàtics, de morts per onades de calor, de manca de recursos com l’aigua...

Sí, i que a l’hora de la veritat té conseqüències en el nostre dia a dia. I la prova també, des del punt de vista de salut, és que la gent té ara més ganes que mai de natura i d’anar a espais oberts. I veiem necessari dedicar recursos a la protecció de la natura. Sempre hem defensat la funció terapèutica que té estar en contacte amb la natura, com els boscos terapèutics, d’una experiència que no és massiva, no anar a fer curses o utilitzar la natura, sinó viure-la amb més plenitud.

Les entitats que fan educació ambiental o que treballen en espais protegits i que concentren moltes de les seves activitats en la primavera han rebut un cop molt fort amb la pandèmia. Per això hem llançat una primera línia d’ajuts de 600.000 euros i volem reforçar-ho també als parcs naturals i als espais protegits, perquè quan es puguin obrir estiguin preparats per assumir visitants que s’han de poder relacionar amb el medi sent més conscients del que hi trobaran.

Sí. Arran de la sequera del 2008, hi va haver un canvi d’hàbits i es va passar a consumir menys aigua, mantenint-ho en el temps. Ara també ho hauríem de fer. És més difícil, perquè per exemple en mobilitat no depèn només d’un mateix, però també és clau la generació de residus i la incorporació de l’economia circular. Hi ha el perill que com a resultat de la pandèmia s’utilitzin més productes d’un sol ús. Això seria un greu error.