Opinió

Raça humana

Al setembre recordem Xile

El setembre del 1973 van morir tots tres, el company president, el cantant que no cantava per cantar i el poeta del poble: Salvador Allende, Víctor Jara i Pablo Neruda, sota la bota del general Pinochet, autor del cop d’estat promogut per Washington. Allende va guanyar les eleccions el 1970, va erradicar els latifundis, va nacionalitzar el coure, la banca i els monopolis, va avançar en polítiques de salut i educació i va denunciar davant l’ONU les agressions imperialistes contra el seu govern. L’11 de setembre no va sortir viu de La Moneda. Jara, fill de camperols, ambaixador cultural d’Allende, treballador contra les vagues organitzades per la burgesia, proclamava en el seu Manifiesto (1972): “Mi canto es de los andamios para alcanzar las estrellas” (de la bastida, de la terra, de la mina, del suburbi). Detingut el 12 de setembre, torturat i assassinat el 16 a l’Estadio Nacional: “Canto que ha sido valiente / siempre será canción nueva.” Neruda va viure com a consol l’aixecament de Franco el 36: “Un hipo negro de generales / una ola de sotanas rabiosas” (del llibre España en el corazón), va donar suport als exiliats republicans (2.000 embarcats al Winnipeg), fou ambaixador d’Allende a París (1971) i va sucumbir de malaltia i pena el 23 de setembre de 1973 en una clínica de Santiago mentre la seva casa d’Isla Negra era saquejada i els llibres cremats, és a dir, executats. “Quiero estar en la muerte con los pobres / que no tuvieron tiempo de estudiarla / mientras los apaleaban los que tienen / el cielo dividido y arreglado” (Canto General). Al mes de setembre recordem Xile.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.