Opinió

anàlisi

De la desescalada a la represa

És cert que ens va venir de cop, d’un dia per l’altre ens vam tro­bar tots con­fi­nats i noque­jats i no sabíem què fer. La sen­sació era molt estra­nya. Hi havia pànic per un virus que no sabíem ni què era ni on era, i tot ens sem­blava sos­pitós. Fins i tot miràvem la gent amb una mena d’angúnia per si tos­sien. Encara les auto­ri­tats sanitàries no sabien res de la malal­tia i només conei­xien els seus efec­tes apo­calíptics. Eren aquells dies que tots els espe­ci­a­lis­tes opi­na­ven sense saber res i només els estadístics amb les seves gràfiques ens ana­ven pro­nos­ti­cant un crei­xe­ment des­con­tro­lat d’una epidèmia que no dei­xava de créixer expo­nen­ci­al­ment. Davant d’aque­lla ter­ri­ble situ­ació de des­con­trol i de des­co­nei­xe­ment es va optar pel que havia fun­ci­o­nat en la gran pandèmia de la grip espa­nyola que del 1918 al 1920, que va cau­sar cin­quanta mili­ons de morts en el món: el con­fi­na­ment total. Pedro Sánchez el va decre­tar el 28 de març, quinze dies més tard del que dema­nava insis­tent­ment el pre­si­dent de Cata­lu­nya Quim Torra. De cop, tot es va atu­rar, els car­res feien basarda, sem­blava tret d’una pel·lícula de ciència-ficció. Cap de nosal­tres havia pen­sat mai que ens tro­baríem així. Feia ben poc que havíem pas­sat les fes­tes de Nadal amb tota nor­ma­li­tat i total­ment ali­ens al que ens espe­rava. De fet, mol­tes àrees del país no esta­ven pre­pa­ra­des per ges­ti­o­nar un col·lapse d’aque­lla mag­ni­tud. La sort que vam tenir és que la xarxa d’inter­net estava molt estesa i això ens va absor­bir una part del grandiós impacte social i econòmic que una mesura tan radi­cal sem­pre com­porta. En poc temps vam apren­dre el tele­tre­ball. Una moda­li­tat que fins ales­ho­res havia estat resi­dual i que la neces­si­tat l’ha fet més gene­ra­lit­zada i ja pot­ser, en molts casos, la farà nor­mal.

Ara, després de la segona enves­tida del virus i encara sense tenir-lo domi­nat, hem ini­ciat una deses­ca­lada tímida amb la intenció que l’eco­no­mia comenci a des­per­tar len­ta­ment. Ja sabem molt d’aquest virus. Per pri­mera vegada, el poten­cial d’intel·ligència científica mun­dial s’ha con­cen­trat a des­co­brir els seus per­ver­sos secrets i a cer­car una vacuna per atu­rar-lo, i sor­to­sa­ment amb una diligència i rapi­desa com mai en la his­to­ria de la huma­ni­tat havia pas­sat som a un més de tenir les vacu­nes. Per això és tan impor­tant que fem bé la deses­ca­lada, perquè cada infec­tat i cada mort en aques­tes hores de temps afe­git encara les fa més ter­ri­bles.

Segui­da­ment de la deses­ca­lada neces­si­tem que la població mun­dial agafi con­fiança perquè serà un dels ingre­di­ent impres­cin­di­bles per fer que l’eco­no­mia d’inter­can­vis i de viat­gis repren­gui. Aquests mesos han estat ter­ri­bles per a mol­tes per­so­nes i empre­ses, que han vist com de cop havien de tan­car les por­tes del negoci. La soci­e­tat i els governs han d’enten­dre aquest sacri­fici que han fet ells i que ha estat impres­cin­di­ble perquè ara tots puguem veure la tènue llum del final d’aquest negre túnel. És hora que el con­sum i els con­su­mi­dors els aju­dem i els retor­nen el sacri­fici. No és cari­tat el que dema­nen per a ells; és justícia i entre tots hauríem d’inten­tar de pas­sar ràpida­ment d’aquest cer­cle depres­siu a un d’opti­misme perquè, si som capaços de creure-ho tots, d’aquesta epidèmia, en sor­ti­rem. I ens en sor­ti­rem amb una gran lliçó apresa: la potència de la ciència i la tec­no­lo­gia mun­dial és gran­di­osa quan l’actu­ació és col·labo­ra­tiva i els resul­tats són espec­ta­cu­lars. El món ja s’ha fet massa petit per a les indi­vi­du­a­li­tats.

També aquesta pandèmia ens ha ense­nyat les ver­go­nyes d’algu­nes empre­ses i sobre­tot de l’admi­nis­tració, que amb l’excusa del tele­tre­ball hem retro­ce­dit molt en la diligència i en l’atenció del cli­ent i admi­nis­trat. Les empre­ses i les admi­nis­tra­ci­ons han de crear ràpida­ment cul­tura del tre­ball a distància, espe­ci­al­ment pel que fa a l’atenció a les per­so­nes. No pot ser que es vegi nor­mal que una per­sona tru­qui per telèfon o entri en un web i no res­pon­guin o es pengi. Tre­ba­llar a dis­tan­cia sense la presència del cli­ent reque­reix un plus de dis­po­ni­bi­li­tat que sovint hem tro­bat a fal­tar a l’admi­nis­tració i a mol­tes empre­ses de ser­veis amb l’excusa del tele­tre­ball.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.