L’era post-Covid-19

La pandèmia de la Covid-19 que va començar a principis de març de 2019 ens va sorprendre perquè es tractava d’una malaltia infecciosa desconeguda i pel seu gran impacte en l’activitat hospitalària habitual. També es va produir una important alteració de la vida social i econòmica degut al confinament que es va decretar.

Després d’un estiu irregular hem tornat a patir una segona onada de la pandèmia. Els professionals ens trobem esgotats físicament i psicològicament i amb la incertesa de com es comportarà la pandèmia en les pròximes setmanes.

Personalment confio que els ciutadans seran conscient i vull pensar que els casos no augmentaran. Entrarem al 2021 amb una pujada en els ingressos hospitalaris, però no per Covid, sinó per altres malalties típiques del hivern. Recordo que encara no hem tingut cap cas de grip i molt pocs de VRS, que altres anys afectava els nens. Això pot ser degut a la utilització de mascaretes i a la higiene de mans. La campanya de vacunació també farà que la gent tingui esperança en el futur i generi immunitat contra el SARS-CoV-2. Aquest fet influirà en la disminució de contagis i d’aquesta manera crec que a la primavera per Sant Jordi es podran relaxar les mesures socials i podrem omplir els carrers de gent alegre amb un llibre en una mà i una rosa en l’altra.

Finalment i després de tot plegat arribarà un dia que els hospitals i les UCI tornaran a tenir aquella “vida normal” que permeti que els professionals treballin i descansin i els pacients de tot tipus es recuperin i els puguin tornar a donar una medicina humanitzada i pròxima com abans d’aquest malson. Soc optimista i això serà per Sant Joan.

Aquesta és una crònica d’un virus que va canviar les nostres vides i en la meva opinió personal no ens ha fet més forts, ens farà diferents i més febles. Clarament entrarem en un període de postguerra biològica o, més específicament, de post-Covid-19.