Opinió

Amb independència

El toro sobirà

Hi haurà curses de braus en una Catalunya independent? Si tira endavant la iniciativa que s'ha de votar aquesta mateixa setmana al Parlament de Catalunya, no n'hi haurà la setmana que ve, cosa que vol dir que abans arribarem a un país lliure de patiments animals que lliure de patiments polítics humans. De fet, només cal veure la xifra de signatures recollides, prop de 200.000, per entendre que la força dels detractors de la tauromàquia no és poca cosa.

Certament, la tradició de les lluites de bous té una llarguíssima història a tota la Mediterrània, des dels temps del Minotaure, i seria una falsedat negar-ho. Però també és innegable que ja no som als temps de Cnossos, que el sentiment cívic progressa, i que avui en dia ja no acceptem ni els gladiadors ni les crucifixions ni les baralles de gossos i óssos. Fins i tot la matança del porc, puntal de la nostra cultura festiva, s'ha de fer en les condicions fitosanitàries estipulades i sense provocar patiment a la bèstia.

La pregunta no és per què volem prohibir el toreig, sinó per què no s'ha prohibit abans, per què s'ha mantingut i subvencionat i defensat contra tota evidència i contra els aires del temps. La resposta és òbvia; per obsessió identitària. Si el toro no s'hagués convertit en símbol d'Espanya, si el nacionalisme de sempre no hagués pres la silueta i la festa com a tòtems hispànics, si l'orgia de sang i morbositat no hagués esdevingut sinònim de testosterona ibèrica, ara mateix aquest tema no seria present al Parlament. No seria present enlloc.

Si el toro fos sobirà, el toro votaria que no. I una Catalunya sobirana entendria, sens dubte, que l'entreteniment i la sang no són bons amics. En qualsevol cas, segur que no permetria el passeig triomfal de paios vestits de lluentons, marcant paquet imperial, matadors d'alfabets i de decències, provant de demostrar que escapçar orelles és una forma de cultura. I amb les santes banderilles d'afirmar que els toros, en un referèndum, votarien igual que ells, els seus botxins.

Enhorabona, amics; a la fi haurem aconseguit actuar en un tema com si fóssim lliures. Bé, anem progressant. Aquí no hem fet retòrica, no hem buscat l'entesa fàcil amb Madrid, no ens ho hem fet a les calces a darrera hora. Aquí ens hem adonat que l'espanyolisme ens estava imposant unes conductes anacròniques i primitives, per pur essencialisme patrioter. I estic segur que aquí ens en sortirem, perquè el coratge i la independència són bons aliats de l'èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.