Els toros són el futur

(Aclariment sobre el títol de l'article: quan dic “els toros”, em refereixo al concepte de debat generat pels toros i a l'expectació creada, no a les curses de braus. Per entendre'm millor, li recomano llegir aquest humil article).

Va ser un impacte. Hi havia més públic al Parlament seguint el debat que a l'entrada del recinte seguint la prova de 20 quilòmetres marxa de l'europeu d'atletisme. Bé, si per un cop la política supera l'esport en expectació, aquest és el camí a seguir, no? Per tant, proposo que, almenys un cop al mes, el Parlament de Catalunya organitzi un debat d'aquest tipus. Serien 10 temes l'any (per deixar lliures agost i desembre) i jo crec que els trobaríem. I si no, de tant en tant en repetim algun. Però és que no va ser només veure el Parlament ple de ciutadans, ni veure cua de polítics a la sala de premsa demanant torn per poder intervenir en un espai ple a vessar amb més ciutadans que periodistes, és que van ser més coses. Sen-sa-ci-o-nal l'espectacle de la tribuna de premsa de l'hemicicle amb periodistes acreditats aplaudint les intervencions amb les quals estaven d'acord o una periodista plorant de disgust després de veure el resultat de la votació. Bru-tal escoltar el nacionalisme català negant un cop darrere l'altre que aquell fos un debat identitari i els nacionalistes espanyols insistint que sí que ho era... coi, esclar, si l'estaven fent ells. Es-pec-ta-cu-lar que la CNN i la BBC ens treguin com a segona i tercera notícia del matí. Això sí que és projecció internacional. I,
escolti, com va dir un diputat: “I el disgust que deuen tenir els tres de la Maestranza”.