El voraviu
Bé, Belloch, bé
Agraïm a l’exsuperministre el rampell de sinceritat sobre el conflicte català
On n’hi ha hagut sempre en queda, deia l’àvia Neus. Per això l’exsuperministre de Felipe, Juan Alberto Belloch, ha dit el que ha dit de terrorisme, País Basc i Catalunya. Alguna cosa hi queda, en el magistrat que ara es jubila, de la sinceritat i la frescor que exhibia aquell jove magistrat, portaveu de Jutges per la Democràcia, que el 1990, quaranta anys pelats, el PSOE ja col·locava al CGPJ. Alguna cosa queda de frescor i sinceritat, i li ha sortit de dins el que són i el que pensen els socialistes espanyols (no la dreta ultramuntana) del conflicte català. Bé, Belloch, bé. Gràcies per frenar discursets ensucrats com el de Teresa Cunillera, que diu que plega perquè la situació a Catalunya ha millorat tant mentre ella n’ha estat virreina. Tu saps que no i ho dius. Està bé que recordeu com en sou de mentiders i com us heu menjat allò que en absència de violència es podria parlar de tot. Està bé que diguis que fet i fotut el terrorisme basc us la bufava, i que reconeguis que l’independentisme català us “genera un problema institucional més gran”. Agraeixo el rampell de sinceritat quan reconeixes que “el conflicte a Catalunya no està madur”. És per això que no pareu d’estufar-nos, perquè maduri. Agraeixo el rampell de sinceritat que no es tornarà a un verdader statu quo autonomista fins que el moviment independentista “no tingui alguna altra derrota”. Bé, Belloch, bé. Com més clars, més amics. Mirarem que t’escoltin els de la taula de negociació.
