Ventdelplà. La rendició de Breda

El patiment de l’èxit pot ser més suportable que el del fracàs, però no deixa de ser un problema. És clar que tu, admirable vila de Breda, has adquirit una notorietat i una atracció que mai no hauries pogut ni somniar. Abans eres una postaleta de pas en els camins que s’enfilen cap al Montseny. Com a plató viu de la sèrie Ventdelplà, has passat de ser un santuari a ser un fort reclam turístic. Al principi, les visites de gent desvagada i els rodatges al carrer devien resultar simpàtics. Ara et desembarquen excursions amb autocar, i gent que passeja amb plànols on hi figuren les teves fites monumentals: el bar Tramuntana, el Súper, les cases dels protagonistes, l’escola, Can Rata...

Els anuncis immobiliaris utilitzen sense rubor el teu nom de ficció per vendre pisos i places de pàrquing –es diu que els col·loquen prou bé, i que ja hi ha algunes promocions importants en marxa–. Bé, no és tan insòlit que honorables pares de família facin un dispendi extra per viure a tocar de les palpitacions de la Vilarasau (o les mares a tocar de la virilitat turmentada del Madaula). El que resulta curiós és que tu, amb les teves forces vives, t’hagis rendit al fenomen sense rondinar gaire. Deu ser que això d’exercir de figurants en un parc temàtic ho portem als gens, i no únicament els bredencs, sinó tots plegats. La Catalunya en miniatura que denunciava l’altre dia el Villatoro cada cop s’acosta més a un Ventdelplà nacional.