Enganyats des de l’escola

M’ha arribat a les mans una revista infantil, “El acordeón”, que es publica a Madrid. Hi ha una pàgina dedicada a “nuestros reporteros”, en la qual col·laboren, segons sembla, nens i nenes lectors de la publicació. Un castellonenc signa un comentari sobre Jaume I el Conqueridor, que traduït diu així: “Jaume I era francès, concretament de Montpeller. Fou un conquistador francès que conquistà i governà les regions següents: Regne de Catalunya, Regne d’Aragó i Regne de València. Era un rei bo, perquè quan conquistava una ciutat perdonava la vida als seus habitants. Quan morí, deixà les seves possessions als seus fills. Jaume I regnà durant gairebé un segle. El seu amic íntim fou Blasco de Alagón. Morí de mort natural. El seu casc es deia “el dragón alado”.

Un text tan breu és suficient per a adonar-se de la profunda deformació a què han estat sotmesos els infants del País Valencià –com els de Catalunya, és clar. Deixem de banda l’error de fer-lo regnar més temps del que va viure, i anem al gra: “Jaume I era francès...” Jaume I no va ser mai francès, ni per lloc de naixement ni per família. Com que avui Montpeller pertany a l’Estat francès... Ah, ningú no explica a les escoles que Montpeller és una ciutat del Llenguadoc, d’una nació històrica anomenada Occitània, i que l’any 1208, que és quan Jaume I va néixer, els occitans no eren pas “súbdits” de França. Però és que a més de no haver nascut a França, Jaume I era fill de Pere I de Catalunya, dit el Catòlic. I que aquest Pere I català posseïa Montpeller quan hi va néixer en Jaume.

Vet aquí, doncs, que s’ensenya als infants valencians que Jaume I el Conqueridor era “un conquista-dor francès” i se silencia la seva catalanitat, no fos cas que s’aixequés la llebre dels Països Catalans. El provincialisme és tan arrelat que duu a qualificar el Regne de Catalunya (?), el Regne d’Aragó i el Regne de València de “regiones”. Regions de què, d’un “Regne d’Espanya” que no existia?

El jovenet “reporter”, víctima innocent de la manipulació anticatalana de la història –i per tant antivalenciana–, cita com a destacable el nom d’un amic i el nom del casc del rei, “el dragón alado”, que mai no es va dir així, en castellà. És clar que tampoc Jaume I no es va dir mai “Jaime I”... En canvi, silenci absolut sobre fets tan importants com la redacció del Llibre del consolat de mar, primer codi de costums marítims, escrit en català; la intervenció reial en la compilació dels Furs de València, i sobretot el Llibre dels feits –es deuen pensar que és francès–, la gran crònica catalana medieval escrita o dictada pel mateix Jaume I. En quin idioma escriu “Quan ens en tornàvem amb los hòmens, volverem-nos contra la vila a esguardar los sarraïns, que havia ja companyia gran defora...”?

Quina feinada espera als mestres valencians que vulguin –i han de voler-ho– denunciar l’engany practicat tan impunement pels deseducadors! De retruc, també nosaltres hem de fer examen de consciència, i hem de negar-nos a ser còmplices de l’antihistòria.