Sagalés 603, sortim de Blanes

Fugit irreparabile tempus, però no és ben cert que per a uns fuig més ràpidament que per a uns altres? Diuen que la puntualitat és la virtut dels pesats, però que fàcil que és anar pel món fent perdre temps als qui t’envolten i, damunt, no donar cap explicació! Si en les relacions particulars suportar els tocatardans vocacionals ja és una creu, quan es tracta de serveis públics esdevé unes ganes boges d’escanyar el responsable que t’ha fet arribar tard a algun lloc. El que és jo, lector, miraré cap a una altra banda si mai t’agafa la cosa aquesta homicida. Això sí: a l’empresa de transports Sagalés no se t’acudeixi abraonar-te contra el conductor, que no hi té cap culpa. Ell ha sortit puntualment de Blanes disposat a donar el millor servei i complint amb l’horari programat, reprogramat i recontraprogramat no sé quantes vegades. La seva voluntat és que al final del trajecte, a la terminal 1 de l’aeroport del Prat, s’hi arribi segons l’hora marcada. Per a tranquil·litat del passatger, és clar, que ha calculat quin bus agafar per no perdre el vol, però també per un egoisme gens reprovable: l’hi espera una estona de descans que no podrà aprofitar si la ruta se li menja més minuts del compte. El cas, però, és que a la central de la companyia hi deu haver una altra manera de veure les coses, més einsteiniana... Deuen pensar que el temps és relatiu i que on mengen tres minuts també n’hi poden menjar quatre. O cinc. O deu. O vint. I és així com actualitzen els horaris en l’aplicació per a mòbils, al lloc web i als fullets de paper. Tot molt engraellat i consultable. Passa, però, que les matemàtiques no fallen. Si afegeixes a la planificació dues parades més a Santa Susanna –on pugen turistes amb maletes per col·locar a sota de l’autocar– i no toques els horaris, els sumands engreixen el recompte, el temps comença a arrossegar-se i, per contra, els avions deixaran de tocar de rodes a terra per molts parenostres que resis. “Els nostres valors són l’esforç, la perseverança, el diàleg, la passió, el compromís i les ganes de fer les coses bé”, diu el web de presentació de Sagalés. Jo hi afegiria un vers del poeta Marcial, per a avís de la centraleta: “Els dies que desaprofitem, també ens els descompten.” I els que ens fan desaprofitar, haurien de pagar-los les llumeneres d’alguns despatxos...