A la tres
Llarga vida a Vox
“Un partit amb tres milions de vots no se n’anirà pas avui per demà; que es presentin, per comptar-los primer a les urnes i descomptar-los després als governs
Males notícies per als que han decidit fer-li un Perales a Vox: no, la formació ultradretana no s’ha pas mort abans d’hora i, malgrat la patacada electoral i la crisi interna, no està precisament a un pas de la defunció. Potser sí que al final els mascles alfa i les femelles omega d’Abascal faran la mateixa fi que Ciudadanos, aquell partit antigament capitanejat per un jove despullat que aspirava a presidir l’Estat espanyol i ara s’ha de conformar a presidir les portades de la premsa del cor surant la papada en una piscina mentre una amiga entranyable li ensaliva l’orella. Però ara per ara no es pot pas dir que un partit que ha obtingut tres milions de vots, que ha entrat als governs del País Valencià, les Illes, Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, i que té més predicament que els populars entre l’electorat jove, sigui a les portes del cementiri. Encara que hagin perdut un cabassat de 700.000 vots i no tinguin cadira a la mesa del Congreso. Els gurus del laboratori de –males– idees del PP han arribat a la conclusió que les aliances en ajuntaments i comunitats li han fet més mal que bé en les eleccions generals i han decidit que ara interessa amplificar no només el distanciament amb la dreta més extrema, sinó inventar-se la seva imminent implosió. La consigna de la Brunete mediàtica és aquesta: el sucre de Vox és amarg i cal desfer-lo per espessir la tassa del centre dreta de cara a una possible repetició electoral. Com si fos tan fàcil que d’un dia a l’altre diputats, regidors i assessors voxistes renunciïn a sou i cadira només per complaure un Feijóo descafeïnat. Ni tan sols Ciudadanos, més espectre que fantasma, es resigna a sortir d’escena. Ho ha proclamat la seva portaveu al Parlament, Anna Grau: “Tenim els mitjans, els diners i les ganes per concórrer a noves eleccions.” Llarga vida també a Ciudadanos. Val més tenir els terratinents, els xenòfobs i els populistes agrupats en unes sigles identificables que no pas camuflats rere el canyer. Que es presentin, competint l’un contra l’altre i engrunant el vot de dretes, que primer puguem comptar-los a les urnes i després descomptar-los dels governs.
