No els ho puc dir
La bala de palla, per molt que els costi entendre-ho als del MOMA, seguirà essent una bala
Tinc família a la Garrotxa que encara manté una petita explotació ramadera i que sap perfectament quant val la tona de palla i no sé com dir-los que aquella palla que serveix com a aliment dels animals, especialment a l’hivern, és en realitat una obra d’art. Sí, una bala de palla apilonada juntament amb altres bales és per a alguns mereixedora d’una sala especial al museu d’art modern de Nova York, el MOMA. Tal com sona. La palla és també art per a algun o alguna il·luminada de la gran ciutat, mentre que al camp és un element essencial i bàsic per a l’alimentació animal i, per a moltes cultures, la base per a la construcció d’habitatges. Com puc fer-los entendre que quan traginen bales de palla mouen obres d’art i que quan les enforquen les estan malmenant i que mentre ells les llencen i les escampen de qualsevol manera, a la ciutat les admiren com un conjunt únic de simbologia de ves a saber què. No m’imagino el fart de riure que es faran quan els digui, si és que m’atreveixo a fer-ho, que la palla que ells compren a l’entorn dels vuit euros i mig la unitat està exposada com un element únic digne d’admiració per part de milers de persones que es miren i es remiren aquella pila intentant trobar-hi alguna mena de significat. Per a la majoria de la gent resulta incomprensible que algú pugui elevar a la categoria d’obra d’art elements, objectes o peces de la seva quotidianitat i al mateix temps ho interpreta com una ridiculesa i una frivolitat. Potser l’únic objectiu del pretès artista és provocar el somriure entre aquells que sabem per a què serveix una bala de palla o riure’s ell mateix de la resta de la gent. La qüestió és que no tot ni qualsevol cosa pot ser art i que la bala de palla, per molt que els costi entendre-ho als responsables del MOMA, seguirà essent una bala qualsevol malgrat la presentin de totes les maneres possibles. Encara no sé si els ho diré, no fos cas que els passés pel cap fer una exposició enmig de la Garrotxa i que el bestiar comencés a passar gana per culpa del Museu d’Art Modern de Nova York. Les bales de palla que jo vaig veure a Nova York eren quadrades i no m’imagino què farà el museu quan descobreixi que ara les fan rodones. Potser se’ls acut fer una exposició monogràfica, i a veure què passa quan sàpiguen que ara ja les enfunden amb plàstics de diferents colors. No m’estranyaria que Andy Warhol passés al magatzem.
