Ens anem revifant
Ha ressuscitat el teatre amb actuació de gent del poble i de gent que l’estima
Des de fa un temps (poc, però no el puc precisar), al meu poble hi ha revifalla. Important perquè és a diversos nivells i ostensible per evident, tangible, corpòria. Després d’anys d’ensopiment, les possibilitats d’un polígon industrial (petit, a mida del poble) s’han desvetllat, i s’hi veuen excavadores i operaris. S’ha creat un grup de compostatge comunitari, cosa prou interessant per als que tenim horts, petits o no tan petits. Per les festes del Nadal passat, es va sortir a cantar nadales pels carrers del poble, cosa que no recordo haver vist mai. S’han obert restaurants nous que ofereixen genialitats, per exemple, entorn de l’arròs. Les nits d’estiu han estat animades per grups musicals i teatrals d’alta qualitat, i la plaça que en diem “el Firal” fa l’autèntica funció de plaça a l’estil (si goso dir-ho) de l’àgora grega: hi ha el mercat del dissabte i les trobades vilatanes més importants, s’hi balla el folklore local per la festa major, i un bar que hi ha ofereix continuades exposicions de pintura. Ha ressuscitat el teatre amb actuació de gent del poble i de gent que l’estima, hi ha un grup de dones que no paren d’actuar, conscienciar, oferir muntatges i muntar tallers. La piscina municipal, renovada i ben cuidada, amb un servei de bar i restaurant sorprenent i professional, no havia funcionat mai millor que enguany. El cor parroquial, consolidat, innovador i ben dirigit, és l’únic cor parroquial operatiu estable de tota la línia Olot-Girona. Es té cura com mai dels entorns naturals i del riu que ens travessa. El WhatsApp municipal fa una funció immillorable de comunicació amb el veïnat. Les cases rurals, de gran qualitat, funcionen a ple rendiment. S’està construint un espaterrant pavelló esportiu... Fatigat d’enumerar meravelles (encara n’hi ha més), diré finalment que hi ha vint-i-quatre associacions en moviment. No volia dir-ne el nom, amb l’esperança que el descobrís vostè que llegeix aquest paper. Parafrasejant el gran Gaziel, escriptor guixolenc que va escriure “Sant Feliu de la Costa Brava”, un servidor podria escriure “Sant Feliu de la Garrotxa”, és a dir: Sant Feliu de Pallerols. Perdonin aquests fums, però tot és palpable, formal i manifest. Suplico, però, la seva benèvola absolució a la meva petulància.
