El voraviu
Tampoc seré ministre
Reclamaven l’Ada Colau, però no sabem qui ni per a quin govern
Quina sort tenim que Ada Colau sigui com és! Valenta! Decidida! Ferma en els seus principis! Resilient a les temptacions! Les legions de partidaris que eixordaven tot Catalunya des de fa dies reclamant un ministeri per a l’exalcaldessa han començat a recollir el campament i tornen cap a casa! S’ha acabat la cridòria! Per fi descansarem! Ada els ha desmobilitzat amb la seva valenta i coherent decisió! No cal que insistiu més! El país, fins ara bloquejat pendent de la decisió de Colau, ja pot arrancar cap al seu destí. Gràcies, Ada. Ho pots dir més alt, però no més clar! “No seré ministra!” Els agraeix la pressió i la devoció, però no serà ministra! Raons personals i raons polítiques, ha dit! Les personals són personals i està bé que una les tingui. Jo tampoc no seré ministre. I també serà per qüestions personals, no en dubteu. Però Colau, a més, en té de polítiques. Diu que ella està per Barcelona. No descarta, encara que tampoc assegura, tornar a lluitar per l’alcaldia el 2027. Colau creu que “una mateixa persona no ha d’estar a tot arreu i no ho ha de fer tot”. Quin desengany! Hem de renunciar-hi encara que hi hagi persones omniscients, omnipotents i omnipresents com ella! Crec que si li han insistit de manera abassegadora perquè fos ministra és perquè a ella la veuen omniscient, omnipotent i omnipresent. O s’hi veu ella, millor dit, perquè és ella qui ens diu que li ho han demanat. Per cert... de quin govern la volien ministra?
