L’ambaixada de Besalú
Genís Matabosch ha realitzat el somni de la seva vida, el primer museu dedicat al circ que hi ha a Europa
La primera vegada que vaig anar al Museu del Circ de Besalú, vaig quedar sorprès. Fa uns dies hi vaig tornar i la sorpresa va girar a meravella: aquesta segona visita va ser molt més aplicada i amb més temps, parant-me a llegir cartells i explicacions. Fa molts anys vaig ser a casa seva a Figueres (vivíem al mateix carrer) i, des d’aquella ja important col·lecció d’objectes i cartells que hi tenia, fins a arribar al que hi ha a Besalú, em faig creus del que ha generat Genís Matabosch. És clar que ja va començar a col·leccionar quan tenia dotze anys, però l’afany i la fe que ha aplicat al món del circ són més que admirables. La setmana passada hi vam fer una visita en grup; érem 27 i tothom en va sortir entusiasmat. Abans, i des de la terrassa que dona a la plaça del Prat de Sant Pere, en Genís, en una explicació amena però rigorosa, ens feia saber com ha anat reunint les més de 60.000 peces (programes, cartells, vestuaris, objectes, autògrafs, segells, fotografies, una biblioteca de més de quatre mil títols enterament dedicada al circ...), i com ha realitzat el somni de la seva vida, dignificant de retruc un edifici noble de Besalú, transformant-lo en el primer museu dedicat al circ que hi ha a Europa, on encara hi treballa intensament en unes espectaculars ampliacions. La visita al museu del circ és com una gran passejada internacional que, a partir de la tercera planta, on hi ha l’espectacular, immensa miniatura (no és un oxímoron: és una realitat) del circ Gleich, posa immediatament la mel a la boca en pressentir allò que s’hi pot anar trobant. Aquesta maqueta mostra el funcionament d’un gran circ itinerant de principis del segle vint. Hi ha 420 personatges, 270 animals i 170 vehicles. Tot, disposat sobre un espai de 50 metres quadrats que en fan avui la maqueta de circ més gran del món. A les tres plantes del museu, s’hi explica la història en totes les disciplines: trapezi, malabars, equilibris, màgia... des de les mil·lenàries acrobàcies xineses passant pels joglars medievals, fins als més recents malabaristes. En sortir em feia l’efecte d’haver visitat una ambaixada de tots els països del món; era un sentit d’internacionalitat amable, plaent, cordial. En aquest nostre avui tan martiritzat, és prou bona sensació, no troben?
