Retrobament de relats
Les lluites històriques cada vegada tornen amb més força
No estem cuidant els relats. El discurs de la política exterior dels estats cada vegada té més pes dins del mateix estat.
Entitats organitzades al carrer amb Palestina. Es parla d’una mobilització global de protesta pel conflicte històric amb les conseqüències que estan patint milers de persones, les quals contemplem des dels dispositius que ens acompanyen tot el dia. El fet és que les denúncies del genocidi que s’està produint, no només als carrers, sinó també a les xarxes socials, són més vives que mai a Occident. Amb això, alguns joves experimenten els seus primers espais de participació política. L’anàlisi d’un assumpte internacional d’aquesta índole des de l’humanitarisme, la solidaritat, les relacions de germanor i tantes altres identitats trobades en una mateixa persona, rep una importància considerable. El cert és que l’enfocament polític que rep el conflicte descrit i totes les lluites (des)colonials actuals del sud global, es converteixen en tot un debat i un fet que els decisors polítics de primera línia haurien de tractar curosament. En aquest sentit, els paràmetres de la globalització estan més estesos que mai. La multipolaritat del context internacional, cada vegada més evident, condiciona el què i el com de les posicions dels Estats respecte als conflictes esmentats. I aquí, el perill de comparèixer amb declaracions polítiques emmarcades per un únic context històric, social, cultural i econòmic. D’això dependrà com els altres aparells socioculturals perpetuïn el mateix missatge, violentant els milers de persones que viuen la massacre en la seva vida quotidiana. Hem de cuidar els relats, o més aviat desglossar-los, per poder construir-nos. Les lluites històriques cada vegada tornen amb més força. Aquest cop en un món més divers que mai. És per això que l’acompanyament de tots aquells joves que senten plasmades les seves identitats en situacions com les descrites s’ha de poder fer des d’allà on siguin. Perquè la reparació també té a veure amb com expliquem els relats i revivim els valors humanitaris més enllà del que ha suposat l’estructura geopolítica genocida al llarg de la història. I aquí, una vegada més, la importància de gestionar el discurs de la política exterior de manera inclusiva.
