Passar el rosari amb fruita

Dreta extrema, extrema dreta i fatxenderia fan procés a Madrid amb les activitats que els són pròpies quan tenen pujades d’adrenalina, com la que tenen aquests dies. Hi insistiran tant que al final descobriran què és el que més els excita, si la investidura de Sánchez, si la llei d’amnistia o si la rehabilitació política de Puigdemont. N’hi ha que passen el rosari al carrer, devoció que també ha rescatat el vicari de l’Hospitalet. N’hi ha que planifiquen una encerclada tumultuària del Congrés per al dia que l’amnistia s’aprovi. Diuen que l’encerclada serà amb assalt i tot, a l’estil dels ianquis i dels brasilers. Un alferes de la darrera fornada es passejava per la mani amb pistola, que ho tenen prohibit. Han consolidat un nou crit identitari que serà la sensació mediàtica de l’any: “Ens agrada la fruita!” És una idea del servei de comunicació d’Ayuso, que va trobar que cridar “fill de puta” a Sánchez tenia poca classe i va buscar algun so que s’hi assemblés. “M’agrada la fruita! M’agrada la fruita!” Algun descerebrat amb càrrec electe reclama l’execució de Sánchez. Hi ha partidaris d’un tret a la nuca i hi ha partidaris de fer-ho a la manera de JFK a Dallas. En el cas del 130 president continuen amb les seves dues destinacions predilectes, presó i escamot d’afusellament. Veurem quina deriva agafa tot, però es mostren molt convençuts que han de fer això i més per la democràcia i l’estat de dret. “Aquí t’hi vull, Pauleta!”, diria l’àvia Neus.