La marca ‘Girona’, imparable
No és cap exageració dir que la nostra ciutat i les nostres terres desperten interès, curiositat i empatia
Dir que Girona està de moda ja no és cap revelació perquè qui més qui menys ho comprova personalment. Sigui per la pròpia ciutat i la seva oferta patrimonial, cultural, gastronòmica; sigui pel paisatge de l’entorn; pel caràcter de la gent; per les bicicletes, pel xuixo o pel futbol, que s’ha convertit en una mena de “xuixo mecànic”, com aquella mítica taronja mecànica holandesa, que juga de fàbula i encisa –o enamora, o emociona– allà on va…, tothom pot comprovar que la marca Girona cotitza a l’alça. És cert que algú ens ha d’advertir, de tant en tant, allò que els servents xiuxiuejaven a l’orella del Cèsar –“Recorda que ets mortal”– perquè no ens pugin els fums al cap. Però no és cap exageració afirmar que la nostra ciutat i les nostres terres desperten interès i curiositat, també empatia, més enllà del que era habitual.
La victòria del Girona davant del Barça a l’estadi Lluís Companys ha desfermat una eufòria lògica i merescuda, per tot el que representa. A la mitja part del partit, la televisió belga que retransmetia el matx va oferir un reportatge sobre “l’esperit” del Girona FC molt centrat en la persona que n’és el màxim exponent i el seu principal artífex: l’entrenador Míchel Sánchez. En la seva visió del món del futbol i de la gestió de l’èxit inesperat que viu el club de la ciutat, Míchel remarcava un valor que va aprendre de la seva família i que no para de remarcar als seus jugadors: el valor de la humilitat. I és precisament l’exemple de Míchel el que fa la funció d’aquell servent que xiuxiuejava a l’orella dels cèsars. És la humilitat la que et permet gaudir de l’èxit i gestionar els mals moments sense caure en el fatalisme ni el dramatisme. Tots sabem que el Girona –com la ciutat– ha hagut de pencar moltíssim per arribar on és; que ha conegut moments molt tristos que semblaven difícils de superar, i que enlloc no està escrit que no en puguin venir d’altres. Però ningú no té dret a aigualir-nos els èxits, per fugissers que puguin ser, i a gaudir del moment pel qual passa la ciutat en termes de projecció i consideració exteriors.
La gràcia que ho fa tot encara més impressionant és que sigui un home de Madrid, format futbolísticament al Rayo Vallecano, el qui millor defineixi l’esperit de la ciutat de Girona en el qual s’identifiquen desenes de milers de persones: Míchel, el gironí de Vallecas.
