El voraviu
Que ens hi obliguin, sí
De la festa d’ahir al Senat fet Congrés no en dic res perquè no em crec res
Si els administradors consideren convenient i necessari que en els establiments sanitaris els administrats hi circulem amb morrió, fan bé d’obligar-nos-hi. Diria més. Si realment creuen que és necessari el morrió per a la salut de tots, estan obligats a obligar-nos-hi. Res de recomanacions. No serveixen per a res, les recomanacions. Com a bons mediterranis ja tenim una certa tendència a posar-nos a fer just el contrari. Som esperit de contradicció. Sempre ho hem sigut, i esta bé no perdre els bons costums. Per endreçats, ordenats i obedients ja hi ha anglosaxons, nòrdics, nipons i coreans. Però no és només la mediterraneïtat, que fa poc operativa la recomanació i necessària l’obligatorietat. El règim del 78 hi ha afegit ingredients que ajuden molt que fem botifarra a tot el que ens demanen si no ens hi obliguen. Tres, de fet. Un, la regulació excessiva; dos, la pesada doctrina del que és políticament correcte, i tres, la falta d’exemplaritat dels administradors. Com més ens collen, més notícies tenim de com se n’escapen ells. Que ens hi obliguin, que no som llobatons escoltes! Perdonaran que no comparteixi la joia que ahir a la tarda exhibia l’independentisme institucional amb representació a Madrid. L’un diu haver emplenat el cove fent abstenció en la votació. L’altre assegura que la reunió per al traspàs de Rodalies va anar tan bé i que ja hi ha coses concretes. No vull ni saber-ho. En parlem d’aquí a uns mesos. D’una joia i de l’altra. No em crec res.
