Estimats amics
“Ens vam fer amics. Això vol dir que durant un temps vam provar de fer de l’eufòria el camuflatge de la tristesa, i ens en vam sortir”
No sé qui van ser els primers. Segurament un pallasso de peluix i una nina escabellada heretada de les germanes. Hi vaig passar hores i hores imaginant històries, fent promeses i confidències, dormint junts, somiant que érem la Pippi, en Tommy i l’Annika. Després van venir els de l’escola, els del poble, els de l’institut, els de la ciutat, els de la universitat, els de la gran ciutat, els de la feina, els de l’escola dels fills. No sé qui va ser el primer, però sé que la vida seria fosca, absurda, inútil, sense els amics. Per això, perquè l’amistat és llum, és oxigen i és rescat, m’ha cridat l’atenció l’últim llibre de Pol Guasch. L’escriptor ha publicat a Anagrama Ofert a les mans, el paradís crema, títol extret d’un poema de Marina Tsvetàieva, a qui va descobrir en una lleixa d’una biblioteca on tenia un amor. I és important la referència a aquell amor perdut, perquè el llibre explica la història d’una amistat i en la promoció que l’autor n’està fent vaig llegir un titular que em va enganxar: “Projectem en l’amistat allò que fins fa poc projectàvem en l’amor.” A la novel·la, l’amistat no es presenta com un suplement d’altres vincles més institucionalitzats com són l’amor, la família, el matrimoni, sinó com una alternativa. L’amistat és present i flexible, mentre que la temporalitat de l’amor o la família està més associada a la projecció de futur. El llibre està cosit amb frases boniques i sensibles, encara que parli també de tristesa, dolor i pèrdua, però ja que ens centrem en l’amistat m’agrada transcriure aquestes: “Ens vam fer amics. Això vol dir que durant un temps vam provar de fer de l’eufòria el camuflatge de la tristesa, i ens en vam sortir.” Sovint sembla que els grans llibres només es poden presentar a la gran ciutat, però Pol Guasch vindrà a Girona a parlar d’aquest paradís el proper dia 16. Ho farà a The Eleven Gallery, un innovador espai artístic obert al desembre al carrer Hortes i que es defineix com una concept gallery, un punt de trobada d’art, cultura i disseny que vol maximitzar l’emoció i diversificar l’expressió. Emocionem-nos, estimats amics, sobretot al voltant d’una taula plena de bròquils de Bescanó, pomes de Sant Pere Pescador i patates de la Vall d’en Bas. I expressem-ho, perquè contemplem la pagesia neulint-se mentre endrapem kiwis de les quimbambes.
