El voraviu
Remences del XXI
Els pagesos ja ho tenen, això! Si se’ls inflen organitzen “«la de Dios es Cristo»”
No ens enganyem. El sector primari no està en perill. Està en perill el model. El que no surti del tros vindrà de Xile i de Mongòlia, si cal. Si no hi és al Km 0, ho portaran del Km 10.000. Quina pagesia volem? Què seran els pagesos quan siguin grans? Agricultura extensiva per a l’exportació? Volem invertir al camp marroquí amb més hores de sol i mà d’obra barata? Volem allunyar-nos més de la sobirania alimentària? Grans empreses o explotacions familiars? Els pagesos s’han alçat, han rondat amb tractors i els ha rebut el president. Els pagesos ja ho tenen, això! Són gent pacífica a qui no agrada cridar. Si se’ls inflen, organitzen allò que l’àvia Neus en deia, axarnegada i literal, “la de Dios es Cristo”. Està molt bé. És la manera que no se’ls invisibilitzi, que és com acostumen a estar, invisibilitzats, per la política i l’administració, molt més urbanites. Els cops d’efecte són imprescindibles i fonamentals, és cert. També està molt bé i es necessita tant com els cops d’efecte la tossuderia i la constància. Com la dels meus amics de Calonge (Baix Empordà), la Fundació Remença XXI, que aquest any en compleixen vint. Vint anys de defensa i recerca de varietats autòctones. De lluita contra la tirania d’organitzacions com les DO. De defensa del dret a la primera transformació i la venda directa al mas. De fugida de la burocràcia. De mantenir la terra enfront de la pressió urbanística. De model remença al segle XXI!
