Una citologia cada cinc anys

Va existir una època que a les dones se’ns inculcava la importància de passar per la consulta ginecològica un cop cada any. Pobra de tu que no ho fessis. Si se t’acudia confessar que acumulaves tres anys sense fer la revisió, sempre hi havia qui et tractava d’irresponsable perquè potser estaves desenvolupant una malaltia greu i no n’estaves al cas. Era així fins que, de cop i volta, ens van explicar que potser cada dotze mesos era exagerat i que amb una visita cada dos anys era més que suficient, sense comptar els embarassos o un problema sobrevingut. Les revisions pertinents d’úter, ovaris i mames es van espaiar novament, sobretot mentre la dona no fa 50 anys, fins al punt que una ja no sap quin és el moment en què toca demanar cita amb el ginecòleg. Perquè, a més a més, ha de ser la dona la que se’n recordi, tres anys després de la visita, que a l’aparell reproductor li toca passar de nou la revisió –un altre dia parlarem de com la inestabilitat laboral dificulta que puguis coincidir eixancada dos cops seguits davant la mateixa persona–. Precisament aquesta setmana he tingut cita amb la ginecòloga. Una professional jove i amable que no havia vist mai abans. Citologia de rigor i la pregunta final: I ara, si surt tot bé, quan hi haig de tornar? Primer m’avisa que els resultats de les citologies estan trigant quatre mesos i després em fa saber que ens hauríem de veure el 2027 però que els protocols estan canviant. Quan penses que deu ser per reduir les proves mèdiques, m’indica que anem camí de programar les citologies cada cinc anys però amb control del virus del papil·loma. Qui planifica en sap més que jo, òbviament, però friso per saber com es justificarà una decisió que fa quatre dies era injustificable.