Som 10 milions
Les dones oblidades
La primera dona alcaldessa de Catalunya pràcticament no té presència a l’espai públic
A l’entorn del 8 de març es reivindica el llegat de dones que van ser pioneres o van destacar en diferents àmbits. Dones que surten de l’oblit per uns dies, però que sovint no tenen gaires espais més on se les recordi.
Una d’elles és Natividad Yarza, la primera dona escollida alcaldessa en unes eleccions democràtiques. Va ser el 1934, durant la Segona República, a Bellprat (Anoia). El desaparegut Antoni Dalmau i Isidre Surroca van dedicar anys a resseguir la seva història fins a construir una completa biografia disponible online que va ser publicada l’any passat per la Fundació Josep Irla. Però malgrat la recerca i algunes iniciatives per recordar la seva memòria, la primera alcaldessa de Catalunya continua sent una gran desconeguda per a la majoria de la població.
Un dels factors que explica el desconeixement de molts referents femenins és la seva absència a l’espai públic. Només un 4% dels carrers del país tenen nom de dona, i molts dels noms propis femenins de carrers i places són de santes i religioses.
La mateixa Yarza ens serveix com a exemple. Només tres municipis dediquen un carrer a una figura que hauria de ser clau per al municipalisme: Mont-ras, Viladecans i el Bruc, que va ser el primer municipi a dedicar-li un carrer, l’any 2018.
El carrer Natividad Yarza és auster, sense voreres. Per un extrem té vistes a Montserrat i per l’altre acaba de forma abrupta a tocar de l’autovia A-2. Està a prop de l’escola i del monument al timbaler del Bruc, tot un símbol de resistència.
El municipi el va inaugurar amb un cicle d’activitats per donar a conèixer la figura de Natividad Yarza de la mà de diferents entitats del municipi, incloent-hi l’AFA de l’escola. Ho va fer sent alcaldessa Bàrbara Ortuño, que defensa que “per normalitzar, primer hi ha d’haver algú que expliqui la història de la persona; si no, costa moltíssim de reconèixer”.
Ara allunyada de la política, l’exalcaldessa del Bruc reconeix que “encara queda molt per fer en la normalització de la presència de les dones en càrrecs públics” i recorda que quan parlava amb altres dones alcaldesses “en petit comitè i amb sinceritat, totes estàvem d’acord: moltes de les coses que vivíem no ens passarien si fóssim homes”. Per tant, no sobren motius per recordar la pionera de la política municipal catalana.
En el cas de Yarza, altres factors se sumen a l’oblit imposat als perdedors de la guerra civil. Un d’aquests és que va guanyar les eleccions com a candidata d’ERC. I això, haver estat alcaldessa amb un partit encara existent a l’actualitat, s’ha traduït a la pràctica en una defensa aferrissada per part dels seus i força apatia per part de la resta.
I encara dos fets que semblen voler condemnar a l’oblit Natividad Yarza. Les pàgines del seu període com a alcaldessa estan arrencades del llibre d’actes de l’Ajuntament de Bellprat. I en una referència prèvia, qui transcriu s’equivoca i l’anomena Maria Pilar Ayarza.
Almenys qui passi per aquest petit carrer del Bruc tindrà l’excusa per preguntar-se qui era Natividad Yarza.
