opinió
Tots els honors al fill d’un barber il·lustrat
La tasca de Jané podríem dir, sense exagerar, que és titànica, perquè és un autor polifacètic
Fins ara el rècord el tenia la poeta i traductora Montserrat Abelló, que rebé el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes el 2008, a l’edat de 90 anys. Ara Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) l’ha superada, ja que l’ha obtingut amb 93 anys i escaig, i això que el proper 13 d’agost en complirà 94. És evident que Jané ja hauria pogut rebre el prestigiós guardó fa un quart de segle, quan tenia prop de 70 anys i la seva trajectòria més que feta i consolidada. Però això s’explica perquè en aquest nostre país sovint ens oblidem de la gent treballadora i humil i que no busca sortir a la foto, o bé també perquè –sortosament– el Premi d’Honor no sempre pot premiar a tothom, ja que quantitativament hi ha més bons escriptors, historiadors, literats, etc. que se’l mereixen que no pas possibilitats de guardonar-los a tots.
Més d’una vegada Jané ha explicat en entrevistes que ell és una persona autodidacta, però que va tenir la fortuna de tenir una bona biblioteca a casa perquè el seu pare, Feliu Jané i Sallent, era un “barber il·lustrat”. I sempre ho ha remarcat amb una barreja de naturalitat i orgull. Albert Jané va acabar els estudis de peritatge mercantil el 1946, i acte seguit es posà a treballar en una oficina del Banc Hispanoamericà, que després quedà fusionat amb el Banco Central. La feina de números l’avorria fins que el 1963 Josep Tremoleda, un dels fundadors de la revista infantil Cavall Fort, li va demanar d’integrar-s’hi. De fet, Jané ja havia publicat anteriorment algunes de les seves traduccions de còmic a Cavall Fort i al segell editorial Anxaneta, un art, el del còmic, que els anys seixanta i setanta del segle passat era vist com una cosa heterodoxa tant des de les files culturals i polítiques del franquisme com dins d’alguns sectors del catalanisme creixent.
Amb el temps Jané, amb qui tothom hi confiava, anirà acumulant més responsabilitats dins de la revista fins que el març de 1979 en serà el director en substitució de Josep Tremoleda. Durant tots aquests anys (1979-1997) modernitzarà Cavall Fort i donarà molta cabuda a la publicació d’historietes de còmic, tant d’autors catalans com d’autors de l’escola francobelga.
La tasca d’Albert Jané podríem dir, sense exagerar, que és titànica. I ho és tant perquè és un autor polifacètic –gramàtic, prosista, traductor, periodista, guionista, poeta...–, com per la quantitat de llibres que ha publicat (més de 70, a banda dels inèdits) i de llibres i còmics que ha traduït (200 i 150 respectivament) com per la quantitat d’iniciatives que ha impulsat com a activista, entre les quals cal destacar la seva participació com a professor de català a la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) a partir de 1962 –que impulsaren Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans– i l’empremta a l’Associació Cultural Cavall Fort-Drac Màgic-Rialles, que doblava i posava en circulació cinema infantil en català (ara ho continua fent Drac Màgic).
És conegut –aquesta gesta l’acompanyarà tota la vida– com el pare dels barrufets al català, als quals els batejà el 1967 amb una paraula eufònica usada en mallorquí per designar el diable. No exagerem si afirmem que l’obra de Jané ha influït fins a quatre generacions: des de la seva mateix, a qui donava classes de català a companys de la seva edat, fins als lectors joveníssims d’avui, que poden gaudir de les traduccions recents de Jané amb Qui és aquest barrufet?, de Tebo, i en un futur proper una aventura inèdita de Jan i Trencapins, ambdós publicats per Editorial Base. Més d’un i més de dos catedràtics de les universitats catalanes reconeixen que van començar a estudiar català gràcies al llibre Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana, redactades per Jané i amb la col·laboració de Josep Ibàñez, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau.
Aquest barceloní fill de pares catalanoparlants, quan va començar a escriure ho va fer en castellà als 15 anys, però ràpidament va prendre consciència lingüística de la diglòssia i dos anys més tard ja escrivia per sistema en català. S’ha llegit de cap a cap el Diccionari Fabra almenys dues vegades, i en la qüestió de la salut de la llengua sempre preconitza una “optimisme tàctic” respecte el català. Sempre s’ha preocupat que hi hagués relleu i que el català arribés a les noves generacions. Li devem molt. És una persona humil, altruista, treballadora i que no té enemics. No és estrany que al llarg de la seva vida hagi rebut força premis i homenatges, un dels darrers dels quals és El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané (Editorial Base, 2020), on trenta personalitats (entre els quals els ex-presidents Jordi Pujol i Carles Puigdemont), amb el suport de cinc institucions, lloaven la seva tasca immensa duta a terme durant decennis amb constància i coherència.
Ara clou la seva trajectòria, però no la seva feina en pro de la cultura i el país, amb el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Tots els honors i més, Gran Jané!
