Opinió

De set en set

L’art de fer volar

M’explica la mare que es pot pro­vo­car un tall de digestió men­tal a una per­sona tor­ra­co­llons amb elegància, sense agres­si­vi­tat i dei­xant de banda la urgència d’anar per la vida com un poli­go­ner sense estu­dis. Just després de la con­versa trobo en una xarxa social —una xacra social, com diria l’Adrià Pujol— el que em con­firma la teo­ria mater­nal: un seguit de fra­ses lapidàries per ofen­dre qui t’està tocant el vora­viu, sigui dona, home o arbre. Anem per parts, com Jack l’Esbu­de­lla­dor: 1) Tots dos vàrem per­dre alguna cosa: tu em vas per­dre a mi i jo el meu temps; 2) Per ser tan insig­ni­fi­cant, fas molta nosa; 3) Entenc que m’hagis dei­xat mar­xar, ningú t’havia pre­pa­rat per a tant; 4) No em pene­deixo de l’amor que et vaig donar, et feia molta falta; 5) Abans valies la pena, ara la fas; 6) No et con­fon­guis: vaig dir que esta­ria per tu, no dar­rere teu. Hauríem de por­tar totes aques­tes sentències —cops de puny dis­tin­gits i de llen­guatge adi­ent— a la mot­xi­lla del dia a dia i treure-les del nos­tre caparró en el moment oportú. Tam­poc cal dei­xar-les anar totes segui­des com qui recita els deu mana­ments; si es fa a dosis homeopàtiques, com un man­tra, l’altre que­darà noque­jat com si li hagues­sin prac­ti­cat una lobo­to­mia. Cal fer ser­vir la intel·ligència, ser selec­tiu, obser­var el con­trin­cant i sal­tar-li a la jugu­lar quan ja tens els ova­ris plens de collo­na­des en bucle. La mal­pa­ri­desa, com la seducció o el saber collo­nar, és un art que cal haver estu­diat i prac­ti­cat a dis­creció. I podeu estar con­vençuts que fun­ci­ona cent vega­des més i millor que la maleïda auto­a­juda dels pebrots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.