La pau interior
A la gala ‘People in red’, el casori entre glamur i humanitat estableix un vincle que grinyola
En vista de les desigualtats, les injustícies i els múltiples dèficits que vivim com a societat, hem inventat conceptes com ara solidaritat, germanor i beneficència, que en la majoria de les situacions no resolen el problema en qüestió, però sí que contribueixen a tranquil·litzar consciències en la mesura que nodreixen d’una mena de pau interior bona part d’aquells que decideixen fer-ne ús. La majoria d’aquestes accions tenen una ressonància mínima i una efectivitat objectivament minsa, però no per això són menys legítimes i necessàries al costat d’altres que disposen d’una repercussió mediàtica de primeríssima’ magnitud. Fa uns dies em va rondar aquesta associació d’idees, quan des d’un poble empordanès es convocaven unes jornades en favor del poble palestí com a explícita denúncia de la massacre que està perpetrant el govern d’Israel sobre aquest col·lectiu. Un gest en què confluïen organismes com ara So de Pau, associacions locals i l’Ateneu Llibertari Paquita; es projectaven pel·lícules; s’oferien conferències, taules rodones i debats; s’organitzaven cercaviles i una arrossada popular, i es coronava amb actuacions musicals reivindicatives de perfil alternatiu. La iniciativa va acabar aplegant poc més d’un centenar de persones i és una evidència que cap dels assistents creia que allò fos suficient per aturar un conflicte enquistat des de fa més de mig segle. Des d’unes altres coordenades, però amb idèntic ànim de nodrir aquesta pau interior, pocs dies després emergia una altra acció solidària. En aquest cas, es tractava de la reconsagrada gala People in red, en què el motiu era el combat contra les malalties infeccioses a través d’una solidaritat exhibida a cop de photocall. D’entrada, el casori entre glamur i humanitat estableix un vincle que grinyola en detriment de l’essència i en benefici de l’aparença. Garantit el focus mediàtic i la repercussió urbi et orbe, la paradoxa l’estableixen unes fortunes que per si mateixes valen més que una ciutat sanitària, i uns vestits amb què es podria costejar la carrera sencera de medicina. Tot plegat, una ferum de beneficència que ens remet a aquelles famílies benestants que sol·liciten diners aliens per preservar els propis, en nom d’aquelles malalties lletges que no discriminen a l’hora d’escollir les seves víctimes.
