Persistència o fortuna?
De vegades la persistència de l’investigador es premia, o hem d’agrair els favors de la Fortuna?
Avui us vull explicar una història extraordinària i sorprenent, els protagonistes de la qual mantindré en l’anonimat ja que, ara per ara, així ha de ser. Durant una de les recerques arqueològiques que estem portant a terme, vàrem decidir completar el coneixement del lloc mitjançant el buidatge dels arxius que es conserven, tant documentals com fotogràfics. Sempre recalco el mateix, però és que considero que la comunió entre aquests tipus d’investigacions és molt profitosa. Veureu com el cas és edificant i exemplar.
Mentre el treball de camp anava avançant, també amb resultats interessants, en un arxiu vàrem identificar una imatge que, semblava, corresponia a l’interior de l’edifici, en què es veia un bell fragment escultòric encastat a la paret. La fotografia estava datada de quasi cent anys enrere! L’aparença del fragment era antiga, i aleshores s’havia fet visible a l’ull del fotògraf ja que faltava part de l’arremolinat del mur.
Cert petit detall de la imatge permetia suposar el lloc de la captura fotogràfica. Immediatament vàrem intentar localitzar la pedra, però o bé s’havia extret o bé s’havia cobert, de nou, sota un gruix de morter. Vàrem consultar alguns fons museogràfics, no fos cas que s’hagués tret en aquella època i estigués guardada en un magatzem –cosa estranya, ja que el seu interès hauria despertat la curiositat d’algú–. Fins i tot, vàrem recórrer a alguns col·leccionistes, no fos cas que haguessin topat amb ella en algun dels seus tripijocs.
Setmanes després, desanimats en la recerca, enmig d’una conversa entre amics, va sorgir el tema. Com qui no vol la cosa, un dels presents va intervenir i va explicar que feia uns anys, en un sopar, una persona li havia parlat d’una pedra amb relleus que podia ser antiga. Precisament, la persona en qüestió descendia dels propietaris d’una casa propera al lloc. Ja us podeu imaginar com se’ns va disparar l’alerta. Calia provar sort. Així de fortuïta va ser la localització del fragment! Avui és a 20 quilòmetres del seu lloc d’origen i amb una història de conservació familiar ben curiosa, i posada a la nostra disposició per al seu estudi i propera publicació. De vegades la persistència de l’investigador es premia, o hem d’agrair els favors de la Fortuna?
