Opinió

de reüll

Els títols d'aquest Sant Jordi

De paraules i promeses, el govern espanyol en sap molt; el problema és que
després s'han de complir

Confesso que no conec els gustos literaris dels nostres polítics, però imagino alguns dels llibres que podrien elegir –només fent cas de les portades–si avui, que és Sant Jordi, es passegen per les parades repartides per tot el territori. La història interminable (Michael Ende) és un bon títol, sobretot després de sentir al vicepresident espanyol de Política Territorial, Manuel Chaves, amb l'enèsim termini del finançament, que el govern espanyol vol solucionar ara el proper mes de maig, no sigui que al PSOE li esquitxi la campanya electoral de les europees. Una data més. I ja en són sis: l'estatutària del 9 d'agost, el 17 de novembre del pacte Saura-De la Vega, el 31 de desembre promès per Rodríguez Zapatero, abans de les eleccions basques i gallegues de l'1 de març, després de la constitució del govern d'Alberto Núñez Feijóo... i el mes que ve. Sobrevivir a un gran amor, seis veces (Luis Racionero) podria ser una bona elecció per al PSC, que ha vist com cada cop que no es respectava un d'aquests terminis s'enterbolia cada cop més la seva relació amb el PSOE. Ara és l'hora, somiadors (Òscar Pàmies) seria per als més crèduls amb les paraules de Chaves, mentre que els escèptics, la gran majoria de partits començant pels socis del govern català –ERC i ICV-EUiA– i seguint per l'oposició –CiU, el PP i C's– podrien triar el recull Tot és mentida (Quim Monzó). Grans esperances (Charles Dickens) seria per als que, com el president de la Generalitat i els socialistes, ja no donen res per fet i, extremant la prudència davant d'un optimista executiu estatal que fa vuit mesos que incompleix l'Estatut, li exigeixen que es passi de les paraules als fets. Perquè de paraules, el govern espanyol en sap molt. De paraules i de promeses; el problema és que no és cert que se les emporti el vent, i menys si ets el president o un ministre espanyol. Les promeses i les lleis orgàniques com l'Estatut s'han de complir. Potser davant d'això el conseller d'Economia podria elegir El silenci (Gaspar Hernández) per no afegir més soroll mentre no es concreta si hi ha avenços en el nou model. La reunió que aquesta tarda manté amb la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, serà un bon termòmetre per saber si el remodelat executiu de Rodríguez Zapatero neix amb voluntat de remodelar també la relació que fins ara ha mantingut amb la Generalitat. I permetrà conèixer La magnitud de la tragèdia (Quim Monzó).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.