Més Macià

Quan l'11 de setembre passat ja deixava pas a un nou dia, vaig enganxar de casualitat l'emissió d'El coronel Macià, al programa Sala 33, d'Àlex Gorina. No havia tingut ocasió de veure la pel·lícula de Josep M. Forn, estrenada el 2006, que recull alguns moments de la història del militar i polític Francesc Macià, conegut popularment com L'Avi. Macià, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1859 i mort a Barcelona el dia de Nadal de 1933, encarna com cap altre l'evolució del pensament catalanista que es va impulsar a partir de la Renaixença i mostra com un militar que hauria arribat a general es va anar distanciant dels seus companys pel discurs anticatalanista de l'exèrcit i va acabar renunciant-hi quan uns comandaments militars van assaltar la revista satírica ¡Cu-cut!. A petició de l'esquerra (mantenia bones relacions amb els sindicalistes), es va presentar a diputat, i des del 1907 fins al 1923 (quan hi va haver el cop d'estat de Primo de Rivera) ho va ser per Solidaritat Catalana, una àmplia coalició amb Francesc Cambó inclòs. Macià també va fundar Estat Català, es va haver d'exiliar i va protagonitzar l'intent d'acció armada des de Prats de Molló, avortada per la gendarmeria francesa a causa d'un espia feixista italià, per a més inri, nét de Giuseppe Garibaldi. La pel·lícula s'atura després de la fundació d'Esquerra Republicana i la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931, que va deixar pas a la Generalitat. Tot i la honestedat de Forn, una persona fonamental en el cinema català, la vida de Macià, que encarna amb eficàcia Abel Folk, dóna per aprofundir-hi molt més, per exemple en una sèrie, a partir de l'evolució ideològica des dels 16 anys, quan ingressa a l'acadèmia, passant pel seu matrimoni amb la filla d'un gran terratinent lleidatà, fins al dia del seu enterrament, quan el dol va compungir tot Catalunya.