Fer més riure que el ‘Polònia'

Ja fa temps que no miro el Polònia a TV3. No és pas que sigui un mal programa. Però trobo que la hilaritat de la política catalana real ha acabat superant, de llarg, la paròdia televisiva que se'n fa. Tot va començar amb el senyor Toni Soler i un equip de guionistes escarrassant-se per treure el suc de l'actualitat buscant-hi la part més caricaturesca. Passats els anys, ara són els assessors dels polítics que es deuen empassar tots els Polònia per intentar superar-los en comicitat, i no pas a base d'imitadors sinó amb els personatges reals. Perquè no em puc creure que alguns episodis recents de la política catalana hagin sorgit espontàniament dels seus protagonistes amb pretensions de seriositat. Segur que fan broma. Que han vist que el Polònia té més audiència que ells i han canviat de registre.

L'últim cas és el capítol d'en Montilla, l'Ausàs i la consulta sobiranista de Barcelona. L'escena és la següent: un conseller de Governació amb càrrec a punt de caducar promet suport als referendumaires per al 10 d'abril vinent, que és fiar molt llarg; el president (que també aneu a saber on pararà a l'abril, i més ara que li han comprat la disfressa de Superman perquè es pugui envolar) desautoritza al conseller, tot i que no és la primera vegada que Governació col·labora amb les consultes, per exemple cedint urnes. Total, que la picabaralla genera enrenou mediàtic durant un parell de dies tot i ser un duel amb escopetes de tap. Només hi trobo a faltar Groucho Marx cridant “Más madera”, o en Toni Soler dient “Talleu, ha estat bona”. El que passa és que no ha estat bona, sinó lamentable, perquè no som al Polònia sinó a la trista realitat.