el defensor del lector
Crec que El 9 no és cap llast
Amb El 9 els catalans aficionats als esports no han d'agafar un diari escrit en castellà per informar-se del que passa
El tema d'El Punt i l'Avui, tractat fa quinze dies, ha portat cua. I segur que encara en portarà molta més. Ja res no corre, tot vola, em deia un amic. I és ben cert. M'han arribat opinions de tota mena, i el que puc dir és que els màxims responsables de tots dos diaris treballen fent projectes, números, per oferir-los al consell d'administració, que és el que en definitiva té la darrera paraula. El que em tranquil·litza és que tenen sempre al davant els objectius per als quals es van fundar tots dos diaris, que no són altres que un servei total al país i a la nostra llengua. Es faci el que es faci en el futur –podríem dir gairebé en el present–, només desitjo i segur que també ho desitgen els lectors, que Catalunya tingui una premsa de gran qualitat, amb una informació contrastada i una opinió que, tot i ser diversa, ajudi a millorar la nostra qualitat de vida, tant a les persones com a la societat. No tingueu cap dubte que anirem informant puntualment del que es vagi coent en aquest tema.
Precisament, sobre aquest punt, i molts d'altres, l'Oriol López Villena m'envia un llarg correu electrònic en el qual abunda en el que vam dir en el darrer escrit. Diu: “Si l'Avui i El Punt són iguals pràcticament en tot, no entenc com no poden fusionar-se d'una vegada i gaudir d'un sol diari a Barcelona. No tinc cap recança de llegir El Punt, en lloc de l'Avui, si els opinadors segueixen”.
Però hi ha més punts del seu escrit que voldria tractar, perquè tots són interessants, i ja d'entrada voldria agrair a l'Oriol el seu esforç d'aprofundiment sobre els diversos productes que edita Hermes. Gràcies a persones com tu, Oriol, els nostres diaris i setmanaris en català aniran endavant. Em demanes per què “els subscriptors no tenim accés a totes les edicions comarcals d'El Punt a través de la web del Quiosc, quan és obvi que des de Barcelona no compraré El Punt de Barcelona, l'Avui i El Punt de Girona”. Certament, en aquests moments El Punt i l'Avui són dues capçaleres independents que tenen el seu preu i els seus serveis. El lector de l'Avui, doncs, pot llegir per internet el seu diari, i els lectors d'El Punt, això sí, tenen en digital totes les diverses edicions del diari. Però temps al temps, tot està en estudi i de ben segur que veurem canvis.
I encara l'Oriol em comenta un altre punt: es tracta del diari esportiu El 9. Diu: “Voleu dir que El 9 no és un llast per tenir un autèntic diari nacional per edicions?”. Crec que no “tenim dret” a un diari esportiu si no ens el podem pagar. Hi ha cultures sense diaris esportius, i acostumen a ser les més avançades. Crec que l'eliminació d'El 9 permetria dedicar més esforços a corresponsals i investigació que sí que aportarien més lectors”. A mi em sembla que la millor resposta, Oriol, és una frase en llatí que diu: “Haec oportet facere et alia non omittere” –perdona si hi ha cap error d'ortografia, fa molts anys que vaig estudiar llatí i no l'he tornat a repassar–, que traduït vol dir “cal fer això sense oblidar les altres coses”. Sincerament, des del primer dia he estat un defensor acèrrim d'El 9, i quan des de les altes esferes del diari plantejaven que potser s'hauria de prescindir del diari esportiu per motius econòmics, sempre vaig trencar una llança al seu favor. I per dos motius. Per una banda, no oblidem que és el primer diari esportiu en català que hi ha hagut a casa nostra. Quan va sortir, vaig interpretar que era un pas endavant per a la normalització de la nostra llengua. Aquí podríem entrar en el debat sobre si l'esport, com deixa entendre el nostre lector, no és per a les societats cultes, o bé és una cultura. Aquest debat l'he tingut a casa i no ens hem posat d'acord. Puc dir, i ho dic amb orgull, que llegeixo cada dia i de dalt a baix El 9, m'agraden tots els esports, els segueixo i a més puc llegir en català. El segon motiu és, doncs, que els catalans aficionats als esports no han d'agafar un diari escrit en castellà per informar-se del que passa. Certament, hi ha lectors que, tal com els arriba el diari esportiu, el tiren a la paperera. Però també n'hi ha que passen de llarg altres seccions del diari.
Sempre he pensat que un diari toca tants punts i tantes tecles, que permet a tots els lectors trobar-hi alguna cosa que els interessa. I en conec molts que no es perden cap edició d'El 9. Cal, i en això dono la raó a l'Oriol, que res condicioni la resta del diari; per tant, interessa que El 9 sigui autosuficient i no robi mitjans per a altres seccions. I permeteu-me encara afegir-hi un tercer punt: crec sincerament que El 9 ha creat un nou estil de diari esportiu, amb un enfocament diguem-ne “més civilitzat”. A partir d'aquí, podem discutir-ho tot, si el diari esportiu és molt culer, massa culer, si hauria de donar més importància a altres esports...
