A la tres
Campanya a l'espanyola
“Si un dia som independents i no poden parlar d'Espanya, voleu dir que els partits sabran fer campanya?”
Ahir titulàvem d'aquesta manera la portada del diari. Reflectia, és clar, el que està passant en aquesta campanya electoral. José Luis Rodríguez Zapatero, Felipe González, Alfredo Pérez Rubalcaba, Rosa Aguilar, Mariano Rajoy, Alberto Núñez Feijóo, Ruiz Gallardón, De Cospedal... tots s'han abocat a fer campanya a Catalunya en favor dels seus candidats “territorials”. La culpa, podríem concloure, és del PSOE i del PP, que porten els seus candidats a passejar per Catalunya. Però no. CiU es dedica a replicar a Zapatero i Rajoy, i a parlar d'Espanya una vegada i una altra. I el líder d'ERC, Joan Puigcercós, hi cau de quatre potes i atia el debat sobre l'espoli acusant els andalusos de no pagar impostos. De manera que els qui menys haurien de parlar d'Espanya no són només els qui més en parlen, sinó els qui més els provoquen. Anem bé. Espanya ens ofega, però ja ens va bé. Així podem passar la campanya queixant-nos: el PP, signant declaracions espanyolistes; el PSOE, passejant els líders; CiU, queixant-se que el PSOE i el PP els fan la tenalla; ERC, amb allò de “i tu, més”; Ciutadans, posant-nos tots al mateix sac, i Laporta i Carretero, proclamant la independència d'Espanya a tort i a dret. I jo em pregunto: s'imaginen quina campanya haurem de fer el dia que siguem independents? Els partits no tindran arguments. No els caldrà parlar de conflicte lingüístic, no podran parlar d'espoli, no podran atiar el debat territorial, no ens podrem queixar contínuament de Madrid... s'imaginen que hàgim de parlar només de com millorem el nivell d'ensenyament, de plans de recerca, de plans d'integració... Ja en sabran?
