Opinió

L'eròtica del poder

Alguna cosa ha de canviar en la nostra tradició electoral si es multipliquen els vídeos de polítics despullats. Crec que Albert Rivera va tenir un grandíssim encert en la seva primera campanya, sortint despullat i fent-se notar: però aleshores el missatge lligava amb la imatge, era lògic que un partit anomenat “Ciutadans” mostrés el ciutadà a pèl, indefens, davant del sistema. Tenia força, coherència i atreia els mitjans. Però ara, a banda d'aquesta “segona part” pluralitzada de l'espot de Ciutadans, tenim una Montserrat Nebrera que ens entafora eslògans enmig d'un vídeo amb promesa eròtica, esperant que fem atenció als seus missatges pel sol fet que ens espera una timbalera del Bruc conilla conilla. I tenim un orgasme còmic, caricaturitzat i vulgaritzat, filmat per les joventuts socialistes en el que podem considerar l'apoteosi de la frivolització del vot. Ben filmat, ben actuat (sobreactuat), bon ús artístic del factor grotesc, però simptomàtic d'una pèrdua de respecte a l'electorat. Per entendre'ns, tot plegat sembla una gran festa.

La Nebrera i Ciutadans (i els pits de la Carmen de Mairena) diran que aquesta és l'única manera de sortir als mitjans quan aquests estan comprats, o quan les quotes i blocs són tan estrictament favorables a les formacions amb representació parlamentària. En el cas socialista aquesta no seria excusa, però el cas és semblant: es tracta de fer-se notar. El que fa por d'una eventual eliminació dels blocs és que tal vegada entraríem en una competició artístico-eròtica-festiva sobre imatges, espots i declaracions (Puigcercós aviat farà un rècord Guinness en frases demagògiques) que no sé si seria prou edificant ni prou saludable democràticament. Alguna solució, però, cal trobar a aquesta exclusivitat televisiva o mediàtica dels partits parlamentaris: podria ser que els blocs fossin un mínim, un cànon a seguir, però no una computació fixa de temps i d'ordres. O hi ha una altra opció possible: que comencem a creure'ns allò que el votant no és imbècil. Si no ens ho creiem nosaltres, els polítics tampoc no s'ho creuran. Mirin, si no, els recents balls ortopèdics dels dirigents del PSC sota la música d'all together now. De debò creuen que van aconseguir enganyar, o seduir, algú?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.