Perspectiva

Per a uns i altres, els que han perdut i els que han guanyat les eleccions, convé un canvi de perspectiva. Com que de revolucions no en faran ni de grans ni de mitjanes, haurien d'atendre les qüestions amb sentit comú, de manera que els ciutadans es poguessin sentir com a seus, o com a mínim propers, els polítics. Seria una petita gran innovació que podria evitar que la gent se senti tan desemparada i que se li giri el cap i voti segons què. Un exemple local tarragoní: no es pot tancar el barri vell de la ciutat al trànsit –per a tot forà sense carnet de repartidor, llevat dels pares de l'Ensenyança, que el bloquegen unes quantes vegades al dia protegits per la guàrdia urbana– sense un pàrquing com a alternativa, tot se'n ressent; i ara que s'anuncien obres de llarga duració a la Ciutat Jardí, que acull molts dels vehicles sense lloc d'aparcament dels voltants, no es pot reincidir en la jugada i no oferir alternatives no tan sols als habitants de les cases del carrers afectats sinó als de la castigadíssima part alta i als dels carrers de la vora.

La tàctica de l'estruç i la falta de previsió generen sensació d'assetjament i provoquen que els ciutadans afectats vegin els polítics com a enemics que no ho farien a casa seva però s'hi veuen amb cor amb les dels altres. S'ha d'ampliar la perspectiva i veure què es desfà quan es pren alguna decisió.