Opinió

Estranyes sensacions

La setmana de Nadal van arribar convocatòries per SMS i per correu electrònic. S'incitava a una reacció ràpida contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre la immersió lingüística en forma de concentració davant els ajuntaments de Reus i de Tarragona –faig la suposició que en altres indrets també es va produir–. Vaig anar a la de Tarragona i en vaig sortir amb unes quantes sensacions barrejades. Hi havia força gent, malgrat que el dia i l'hora –un vespre a damunt mateix de Nadal– eren pèssims per a l'èxit de la crida. Quan l'acte va començar, vaig saber que l'organitzava la CUP –en la convocatòria no s'aclaria– i després de les intervencions previstes pels organitzadors –Endavant, Plataforma per la Llengua–, malgrat el convit del conductor de l'acte i malgrat que entre els assistents hi havia dirigents destacats de partits polítics com ara ERC i IC, de sindicats com ara CGT i d'entitats com ara Òmnium Cultural –potser d'altres formacions i entitats, que jo no vaig veure–, ningú no va respondre a la invitació. Les preguntes són: ¿l'acte no hauria hagut de ser unitari?, si ho era, que no ho crec, ¿no haurien hagut de parlar també persones amb representativitat demostrada?

Conec les respostes, però la llengua és de tothom i ha d'estar per sobre de protagonismes i de partidismes. Crec que així ha de ser sempre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.