Un pessebre arran del camí
El camí de la vall de Sant Daniel als Àngels passa per l'Olivet d'en Salgueda, un punt des d'on el caminant es pot aturar a veure la plana que s'obre cap al sud, fins molt lluny, i les muntanyes veïnes, i els avions que com minúscules espurnes baixen o s'enlairen de l'aeroport. En aquest lloc dominant i arrecerat de la tramuntana, en Pere Moné va fer-hi dos bancs d'obra que conviden encara més a aturar-se. Un text gravat en una pedra dóna la benvinguda i desitja bon camí. Per aquestes dates era fàcil trobar en Pere allà dalt, revisant el pessebre que cada any hi construïa reproduint-hi fidelment algun dels antics masos de la vall. En Pere va morir l'any 2008 i ara és el seu germà qui manté la tradició. “Cada any el faig més tard, perquè em roben figures i altres elements”, ens deia l'altre dia amb un to resignat però que deixava ben clar que aquestes bretolades no el desanimen. Uns bancs per descansar i un pessebre arran del camí. En el camí que tots anem fent cada dia, trobem de vegades aquests petits gests fruit de l'altruisme d'un altre, regals que un desconegut ens fa generosament perquè el camí ens sigui més plaent, només a canvi de la satisfacció d'haver estat útil.
Al pessebre de l'Olivet d'en Salgueda l'any ha començat amb tres reis que caminen en fila per un minúscul corriol. Algú hi puja cada dia per fer-los avançar.
