Opinió

els fils d'ariadna

El Barça com a categoria

El Barça de Guardiola és una disciplina artística, tota una categoria estètica

El FC Bar­ce­lona de Josep Guar­di­ola és més que un club. Podríem dir que és una dis­ci­plina artística, tota una cate­go­ria estètica. Si Flau­bert va ser capaç de rela­tar un uni­vers sen­cer a par­tir de la des­cripció d'un ele­ment tan pro­saic i mini­ma­lista com la gorra de Char­les Bovary, ¿com no hau­ria de per­me­tre'ns, el fut­bol, que arros­sega mas­ses i reflec­teix inèrcies col·lec­ti­ves, una radi­o­gra­fia de la soci­e­tat?

En el pla estricte del cri­teri fut­bolístic, el Barça de Guar­di­ola ser­veix per dis­tin­gir entre els amants del fut­bol i els mers fanàtics segui­dors d'un equip. És així d'incon­tes­ta­ble: ningú que pos­se­eixi gust i sen­si­bi­li­tat fut­bolísti­ques pot mini­mit­zar els pro­di­gis estètics d'aquest equip. Es tracta d'un diagnòstic apli­ca­ble tant als fanàtics anti­bar­ce­lo­nis­tes que al llarg d'aquests dar­rers tres anys es refu­gien a veure par­tits d'una Pre­mier lea­gue miti­fi­cada per con­tra­ba­lançar l'efecte Barça, com per a aquells segui­dors bar­ce­lo­nis­tes que facin una lec­tura només reven­gista de les con­ques­tes d'aquest equip ini­gua­la­ble. En el pla polític, i en ple debat de recen­tra­lit­zació d'Espa­nya, la dialèctica FC Bar­ce­lona-Real Madrid con­ti­nua apor­tant metàfores llu­mi­no­ses. L'equip blanc encarna una imatge d'imperi cai­gut, poderós però d'armada vençuda, dotat d'un codi genètic que l'impos­si­bi­lita per cedir l'èxit, el govern i el pro­ta­go­nisme històric. Sotmès al dic­tat de la mer­ca­dotècnia, el Real Madrid expressa un cre­pus­cle mar­cat per la des­es­pe­ració. En el pol opo­sat hi ha el Barça, que ha sabut explo­tar els rèdits de l'experiència històrica de Cata­lu­nya tot tras­lla­dant-la al camp de fut­bol i a la gestió de club. Con­ver­tit en “loco­mo­tora (fut­bolística) d'Espa­nya” el Barça de Guar­di­ola i de les jun­tes de Laporta i Rosell ha sabut explo­tar un alt grau de consciència històrica. La dis­creció, el tre­ball, la humi­li­tat, la con­fiança en els pro­pis recur­sos i el pas de qui sap que no té un estat al dar­rere ni poder exe­cu­tiu són les ener­gies d'aquest Barça ja entès com a cate­go­ria. Es tracta d'una con­questa que pro­ba­ble­ment no hau­ria estat pos­si­ble si, a part de gent ente­ni­men­tada en fut­bol, no hi hagués hagut aquesta consciència històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.