De sota la rajola a...
Tot va començar el dia que els homes –aleshores eren només els homes– van decidir que no guardarien més els calés a sota la rajola, o a un altre amagatall casolà, i que era millor que els custodiés algú de confiança que, de passada, en cas de necessitat, els podia donar un cop de mà. Van néixer així les caixes d'estalvi, unes entitats que van triomfar perquè eren properes, gairebé familiars, i proporcionaven als clients un document d'identitat propi (la llibreta) tant o més important que el DNI o el passaport.
Les caixes representaven la seva funció amb el dibuix d'una guardiola, obrien biblioteques, pagaven els programes de la festa dels quintos i la copa de la cursa ciclista de la festa major. El pas del temps fa que les coses quedin enrere o esdevinguin obsoletes. Ara, per exemple, no és necessari organitzar la festa dels que marxen a la mili. Fins i tot les mateixes caixes, se'ns diu, no són necessàries. Ni caixa, ni faixa. Ha de ser banc, i el canvi s'efectuarà sense dir ni una paraula sobre els drets i els avantatges dels que tenim llibreta oberta.
Passar de la rajola a la caixa va ser beneficiós. No veig el benefici de fer aquest altre pas, ni individualment ni col·lectivament, sobretot avui que fer obra social és més necessari que mai. Si alguna caixa sobreviu a la bancarització, que sàpiga que aquí té un humil però fidel client.
