Velocitats variables
Potser tenen raó els que diuen que el cotxe està condemnat a desaparèixer. Però quedar-se de braços plegats esperant
que es compleixi el pronòstic és un privilegi dels profetes.
Des que l'anterior govern va decidir aplicar la limitació de velocitat als accessos a la ciutat de Barcelona, em pregunto si els avantatges que oferia la mesura estaven reservats als ciutadans i visitants de la capital del país. Si veritablement era tan efectiva per reduir l'accidentalitat, aquest era un bon motiu per aplicar-la a la resta d'àrees metropolitanes, a les entrades i sortides de les grans ciutats i a les zones amb alta densitat de trànsit. De la mateixa manera, si els seus beneficis sobre la qualitat de l'aire eren tan evidents, de ben segur que trobaríem molts altres llocs on caldria aplicar-la.
Però no hi ha res pitjor que mantenir-se en l'engany que significa un error d'origen en el mateix plantejament, de tal manera que no es pot evolucionar argumentalment; la mesura dels 80 va ser una decisió polititzada, tant pels seus impulsors com pels seus detractors, de tal manera que es fa del tot impossible discutir sobre la qüestió d'una manera racional. Només a tall d'exemple podríem recordar que va costar Déu i ajuda que els anteriors responsables del Departament de Medi Ambient fessin públiques les dades de les observacions de les partícules en suspensió a la zona 80, mentre que els actuals són víctimes ara d'un
anticicló que no deixar pas-sar una gota d'aire que renovi l'ambient i que els té atemorits i els recomana no deixar treure més fum de l'estrictament imprescindible als tubs d'escapament.
Tot argument que es basa a defensar que quan més es redueix la velocitat menys riscos hi ha, té el perill d'acabar defensant que no agafem el cotxe i així eliminarem totalment les morts causades pels accidents de trànsit i la contaminació derivada de la circulació dels vehicles. A l'altre extrem, si contraposem a qualsevol limitació l'exercici de la llibertat individual podem acabar per considerar que l'establiment de qualsevol norma és una intromissió inacceptable. Una gestió adequada de l'espai públic hauria de garantir en aquest cas donar les
màximes facilitats possibles per als desplaçaments i que aquests es puguin fer amb
garanties per a tothom.
Sempre m'ha semblat d'un gran sentit comú la velocitat variable que s'aplica a les autopistes franceses, on es pot anar més de pressa que aquí quan es fa en condicions meteorològiques normals, però si plou es redueix automàticament el límit permès. Reivindico que ara que hem obert el debat sobre la variació de la velocitat es faci una revisió global, que es tinguin en compte els sistemes de seguretat dels nous vehicles, l'experiència dels conductors, l'estat de les carreteres i que afecti totes les vies. Evidentment s'ha de replantejar la velocitat a què s'ha de circular a les autopistes, que no s'ha modificat des que tenim ús de raó automobilística, però no només això. Hi ha autovies amb condicions perfectes en les quals no tenen sentit certes limitacions i d'altres, construïdes normalment fa molts més anys, en què alguns trams farien recomanable circular-hi amb més prudència. A les mateixes ciutats cal replantejar si s'han de mantenir els actuals límits en algunes vies semiurbanes o en artèries centrals, i si és raonable que la velocitat permesa sigui la mateixa aquí que en alguns carrerons.
Potser tenen raó els que diuen que els cotxes són una tecnologia del passat i que
estan condemnats a desapa-rèixer. Però quedar-se de braços plegats esperant que es compleixin els seus pronòs-tics és un privilegi reservat
als mateixos profetes.
