Articles

L'escaire

Els papers de l'auca

Temps enrere, quan encara la remor de la successió de Zapatero no era alimentada pel mateix president, ja es comentava que Carme Chacón podria optar, un dia o altre, a aquesta possibilitat. Era una qüestió intuïtiva. A Chacón l'ambició política, en un grau superlatiu, no se li suposa, sinó que la trasllueix, la irradia. Li hem vist interpretar papers molt diversos. Com a cap de llista per la circumscripció de Barcelona en les darreres eleccions espanyoles, va fer una campanya brillant basada en l'optimisme i l'esperança. Hi va esmerçar molta energia i empenta i va aconseguir per al seu partit un resultat esplèndid a les urnes. L'aportació catalana va ser fonamental per al triomf del PSOE i l'esforç de Chacón li va ser agraït amb un ministeri. I quin ministeri! Defensa. Pocs dies després que es passegés pels mítings amb una rialla constant i impostant tota la simpatia i l'optimisme de què era capaç, Chacón va passar a interpretar un paper completament oposat. Es va posar roba més fosca i formal, va amagar el somriure, va aparentar severitat i marcialitat i va cridar: “¡Capitán, mande firmes!” Amb això vam poder comprovar que la gamma interpretativa de Chacón era molt àmplia i que allò que hi havia, possiblement, darrere d'aquestes sorprenents transformacions era una ambició de pedra picada, una voluntat ferma d'arribar tan amunt com fos possible. Dona, jove i dominadora d'arts tan diverses la feien, en les coordenades polítiques actuals, una candidata a les màximes opcions, una percepció que s'ha revifat quan Zapatero ha entreobert la porta de la successió. Aquests dies, arran d'una petita insinuació en un acte públic, contestada per la mateixa Chacón en termes políticament correctes, la remor ha augmentat. Per acabar de perfilar la figura, li cal insistir que, a pesar que és catalana, no és nacionalista. És a dir, que és no nacionalista, aquella expressió importada del País Basc que agrada tant a l'espanyolitat. És una qüestió clau. Ja ho fa i més ho haurà de fer si vol intentar superar el llistó de Narcís Serra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.