Opinió

El repunt

‘Lo Futur'

Ja veurem justament si en el futur aquests desitjos expressats en el debat de dissabte a la Cambra de Tortosa han estat prou forts i majoritaris perquè puguin ser reals un dia

La gent es pregunta pel futur: uns van al tarotista o cartomancier, d'altres juguen a l'atzar (a veure si, per casualitat, toca) i els de més enllà –els més pocs– es preocupen de veure què ha passat, com i per què ha passat, com afecta tot plegat el present i tractar de preveure –difícil– com pot ser el futur, que no sempre serà com volem.

En fi, analitzant els temps històrics podem fer-nos un bon embolic, com és de tota evidència en els temps que passem; per tant, expliquem el que va passar –el debat l'altre dia a la Cambra de Comerç de Tortosa, sobre Lo Futur que es desitjaria per a les Terres de l'Ebre– i ja veurem justament en el futur si aquests desitjos han estat prou forts i majoritaris perquè puguin ser reals un dia o altre.

Des dels temps inicials de la democràcia, no serà que hagin faltat debats, trobades, reunions, seminaris i congressos, tots plegats destinats a veure de quin mal pateix la bèstia, és a dir, nosaltres, el conjunt social, format cada cop més per una diversitat humana i econòmica més àmplia, que supera i traspassa les classes socials clàssiques que hem conegut: aristocràcia, burgesia i proletariat.

L'entitat Amics de l'Ebre, en ocasió del seu vintè aniversari, ha tingut la bona pensada de començar a reunir –més enllà dels figurons polítics locals d'aquesta regió, dels quals ja coneixem la música– els protagonistes de base dels diversos combats populars (aigua, energia, territori, pagesia, etc.), per tal de debatre –amb la resta de sectors polítics, empresarials i sindicals– el futur socioeconòmic d'aquestes terres, que ha de quedar plasmat en el Pla Estratègic corresponent, que coordina l'expert territorial Joan Antoni Duro (URV). Lo Futur, per tant, es posa a consulta, tal com es va fer, en els governs anteriors d'esquerra, en els casos dels catàlegs de paisatge i del pla de conques internes de Catalunya; després, ja vindran les rebaixes del govern de torn, degudes sovint a pressions dels grups financers o dels governs centrals. Aquestes són realitats ja observades i, per tant, la majoria dels assistents a aquest primer debat (entre els quals gent experimentada com Josep M. Franquet, Josep Sánchez Cervelló, Manolo Tomàs i Sergi Saladié, líders en campanyes en favor del territori, la història, l'aigua i l'energia, respectivament) eren perfectament conscients, tot i la necessitat de continuar plantejant les reivindicacions igualment històriques, de les limitacions que suposa anar més enllà del que els guardians de l'ortodòxia política, territorial, econòmica, energètica i hidràulica, tant a Catalunya com a l'Estat, estan disposats a tolerar.

Igualment conscients van demostrar ser els activistes diguem-ne sectorials: l'empresària Cinta Pasqual, l'empresari del moble Joan Estellé, el del sector turístic Joan Múria, els aturats de Lear Jordi Prieto i Joan Luna (secretari d'Amics de l'Ebre), Jaume Prunera (sindicalista a Ercros, de Flix), Joan A. Panisello com a autònom, el documentalista de Ségula Films, Mario Pons, i el seu pare, arrossaire de La Cava, l'artista Enric Panisello, el dissenyador Joan A. Blanch, el cooperativista Agustí Forner, l'activista de totes les batalles Juli Loras, la professora Amparo Moreno (presidenta del Col·legi de Periodistes a l'Ebre) i la directora de La Veu de l'Ebre, Sílvia Berbís, que presentà la sessió i els presentà a tots. Una gent, com tants d'altres, que mereix ser escoltada per a qui tingui orelles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.