Ull de peix
Millors? En què?
Si un immigrant roba, tothom clama: els immigrants roben
Un percentatge molt petit de la humanitat té la immensa majoria dels béns de la Terra. No hi ha manera de justificar-ho. Escrutar la història encara és pitjor, perquè conquestes, explotacions i usurpacions encara ens afligirien més. Hi ha, però, un mecanisme inconscient que bull silenciós en els fons de la nostra ànima: si tenim més béns, és perquè, tan pocs com som, valem més que la immensa majoria (adéu democràcia, per cert). Som millors, ergo tots els altres són pitjors. I aleshores ens ufanem enumerant les nostres superioritats. Que un analfabet funcional s'enorgulleixi d'Einstein i de Mozart és, si no una impostura, una ingenuïtat. Hom oblida Hitler o el Duque de Alba. En secret, però, nia la idea d'una superioritat que no explica que els cristians medievals fossin els més bruts del món, enfront del refinament islàmic, o que la matemàtica o la medicina van ser possibles gràcies a àrabs i xinesos.
Tanmateix, la senyora Maria o el senyor Ramon diuen: “Jo no sóc racista, però...”. I a continuació diuen que els altres roben els llocs de treball dels autòctons. Senyora Montse, senyor Esteve: a quins llocs de treball es refereix? A la dominicana que cuida el seu pare ancià del qual vostès no es volen ocupar? Al senegalès que cull maduixes a una temperatura infernal? A la dona de fer feines equatoriana que els deixa la casa molt més neta que mai i per menys salari? ¿Vol dir, senyor Jordi, senyora Mercè, que si els nens magrebins van a escola els seus s'han quedat sense plaça escolar? O és que els ofèn que el nen angolès porti la mateixa samarreta que el seu fillet? Els ofèn, això?
Tenen tants privilegis, els immigrats!, diuen. De debò, senyora Carme, senyor Joan? Si és així, es canviaria vostè per ells?
A sobre, un immigrat ha de ser dòcil, ha de ser net, ha de ser respectuós, ha de resar en silenci, sense molestar, no s'ha de ficar en cap embolic, perquè si un sol immigrant roba, tothom clama: tots els immigrants roben! Ai, senyor Josep, senyora Rosa, em penso que ha arribat l'hora que tots plegats comencem a canviar de mentalitat. I, si no, se'n recordin sisplau, senyora Roser, senyor Antoni, de quan érem nosaltres els qui emigràvem...
