Opinió

La contra

El guru de la indignació

Stéphane Hessel, l'únic redactor viu de la Declaració Universal de Drets Humans, crida a la insurrecció pacífica en un llibre que arrasa a França

Als noranta-tres venerables anys, Stéphane Hessel s'ha vist impulsat a sotragar la joventut somorta perquè surti de la mansuetud i es rebel·li de manera pacífica. Ho ha fet en forma d'opuscle: Indigneu-vos! (Destino). Nascut a Alemanya però resident a París des de petit, Hessel pot donar exemple del que predica: va unir-se a la Resistència francesa per indignació, va ser empresonat per la Gestapo el 1944 però va escapar de Buchenwald –fent-se passar per un altre pres– empès pel mateix motor i va formar part de la comissió redactora de la Declaració Universal dels Drets Humans per vehicular la seva exasperació. Amb més d'un milió i mig de seguidors a França, s'ha convertit ara en un fenomen editorial de masses que ha depassat les fronteres de l'Hexàgon amb la seva crida contra la indiferència.

Indigneu-vos! amenaça de convertir-se en un referent antològic per a qualsevol revolucionari. L'Institut Francès de Barcelona, farcit d'expectació, va acollir ahir la presentació de la versió catalana del llibret. Aplaudiments a peu dret precedien l'entrada de Hessel a l'auditori. “D'acord, ja estem indignats, i ara què fem?”, li preguntaven els assistents, àvids de canalitzar tanta rebel·lió continguda. Però el nou guru de la contestació no pretén sinó “estimular la gent per convèncer-la que té coses a fer” i va reconèixer que no disposa de la fórmula màgica per donar sortida pràctica a les consciències sulfurades. En tot cas, suggereix l'afiliació a partits polítics o l'entrada al Google per buscar convergències amb la resta de mortals.

En només trenta pàgines, aquest reconegut defensor de la causa palestina proporciona inspiració per aixecar-se contra l'apatia mundana i l'amnèsia col·lectiva: “Jo els dic als joves: mireu al vostre voltant, hi trobareu els fets que justifiquen la vostra indignació: el tractament que es dóna als immigrants, als sense papers, als gitanos”. Cadascú trobarà la seva.

En tot cas, al català emprenyat, versió local de l'indignat hesselià, dedica un comentari introductori: “Considero d'una rellevància especial que la meva crida a comprometre's, indignar-se, resistir al que és inacceptable arribi a la jove generació d'aquest país que ha hagut d'afrontar tantes coses”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.