Cuba, la ‘zafra' i el VI Congrés

Fa pocs dies s'ha tancat a Cuba la campanya sucrera d'enguany (desembre-abril) amb uns resultats més que decebedors. Contra qualsevol programació, s'ha superat, a la baixa, totes les previsions, malgrat que ja fa anys no es donen resultats oficials. És lluny la gran campanya del 1970, quan el poble s'abocà a una zafra excepcional, amb la campanya dirigida directament per Fidel i el lema A por los diez millones, quan fins i tot la universitat i les escoles superiors tancaren durant dos mesos perquè els estudiants acudissin a la recol·lecció. La zafra d'aquella campanya es tancà en la xifra de vuit milions i mig de tones, però l'optimisme es mantingué durant una dècada, sobretot pel que significava en la balança exportadora, quan la Unió Soviètica comprava el sucre cubà a sobrepreu. La caiguda del bloc soviètic i la reducció del preu del sucre als mercats internacionals inicià un procés de reculada en l'ànim productiu, més quan Fidel Castro s'oposà personalment en avançar en el nou camp de produir metanol a partir del sucre, una aposta que tan excel·lents resultats ha donat a Brasil. La zafra caigué en picat.

Amb una producció inferior als quatre milions de tones i uns ingenios obsolets, al 2002 s'inicià un procés de reordenació de la indústria sucrera. Es tancaren 95 de les 156 refineries, es passà dels dos milions d'hectàrees de cultiu de canya a 700.000 i es reduí un terç dels treballadors del sector. El nou projecte no se'n sortí i any rere any s'anà reduint la producció, mentre a cada tardor es produïen canvis en la direcció del Ministerio del Azúcar (Minaz). Ironies de la vida, els darrers anys el preu del sucre augmentava considerablement als mercats internacionals, mentre Cuba havia d'importar producte brasiler i colombià per fer front a les pròpies necessitats i als compromisos asiàtics. La zafra del 2010 marcà els mínims (inferiors al 1905) i extraoficialment es donà la xifra de un milió cent mil tones de producció, quan el país ja té un consum interior que supera les 700.000 tones. Ara, en tancar la campanya d'enguany, es parla que no s'arribarà al minso milió de tones.

Cuba: azúcar, ron, tabaco i café, fou un referent del qual poc en queda. Mantenint el nivell del tabac i amb el rom amb un potent reforç de capital estranger, a l'illa avui es gasta cafè vietnamita, quan fa anys foren els cubans qui iniciaren el cultiu de cafetars a Vietnam, i el sucre ha arribat a mínims. Lourdes Castellanos ha estat nomenada nova viceministra del sucre i ha detallat un pla de recuperació del sector, encara que és de domini generalitzat que se suprimirà el ministeri i es crearà una corporació estatal, amb una forta injecció de capital estranger, que controlarà tot el procés i aportarà la tècnica necessària.

Si la zafra és el termòmetre més significatiu de la realitat cubana, no és estrany que Raúl Castro invoqués la necessitat de canvis per evitar l'enfonsament total i convoqués el VI Congrés del PCC, catorze anys després de l'anterior. Quan l'arròs s'ha apujat un 43% i els chicharos (una espècie de pèsols secs) no es troben en les targetes de racionament, s'ha d'afrontar el fet que l'alimentació s'està convertint en el principal problema de l'illa. I, al mateix temps que es tancava la campanya de la zafra, s'obria el debat congressual que ha de marcar un gir en la societat cubana. Talment, el congrés ha fet un tomb important a les línies bàsiques del socialisme cubà, que sembla abocat a fer una reinterpretació de les polítiques xinesa o vietnamita, econòmicament obertes i doctrinalment rígides, on la privatització en diversos camps d'actuació, l'entrada moderada de capitals estrangers i la racionalització del mercat del treball s'haurà d'equilibrar amb unes coordenades ideològiques que avui intentaran controlar els històrics dirigents, però que ben aviat exigiran inajornables canvis d'imatge.

Fixades les línies bàsiques de la nova política cubana i amb la renúncia definitiva de Fidel, caldrà estar molt atent als immediatament futurs canvis de govern cubà, instància que haurà d'aplicar les normes dictades pel congrés del partit comunista i que no ho tindrà gens fàcil, quan algunes privatitzacions anunciades –habitatge, terra agrícola, negocis...– són mal vistes per l'ortodòxia i algunes limitacions –targeta de racionament, acomiadaments...– preocupen molt la població. Curiosament, les 300 proposicions, aprovades pel congrés, que han de definir la nova economia cubana no han estat fetes públiques, però l'expresident nord-americà Jimmy Carter, que les tingué a la mà en un viatge que féu a l'illa el proppassat mes de març, sembla que les avala com a prou bones, dins el possible.

Cuba es mou i, des de la prevenció i fins a la crítica, cal esperar que sigui per bé.