PLAÇA MAJOR
Trencadís
si alguna cosa hem après és que el motor de la història no és inexorable, sinó que som nosaltres els que amb la nostra militància i, si pot ser, amb una mica més de maquiavel·lisme, podem tirar això endavant
No, vull dir que, la raó per la qual es torna a parlar del marxisme, i això potser ens porta cap a una direcció que no volem, ràpidament, és que amb la crisi ja no es poden amagar les contradiccions internes del capitalisme, perquè, després de dues dècades en què s'havia acabat la història, vull dir, la caiguda del mur de Berlín i Fukuyama i el tàndem democràcia i mercat lliure, la lluita de classes torna a ser visible. Però cal no oblidar la lliçó d'Althusser, que és que aquesta lluita no apareix mai com a tal, sinó que cada conjuntura té un conflicte polític concret, i la nostra conjuntura és Catalunya.
Rubert de Ventós ja ha invocat Marx per dir que tenim les condicions objectives per a la independència, que vol dir que s'ha acabat el pacte amb Espanya del proteccionisme econòmic a canvi de suport polític i que ara el mercat és global, i diu Rubert de Ventós que la política s'ha d'adaptar tard o d'hora a la base econòmica, la qual determina que per competir al mercat global ens cal un estat, i Hèctor López Bofill afegeix: no solament per competir al mercat global, sinó també per contenir les seves envestides, cosa que és certa.
Però el problema és que també pot ser que caiguem cap a l'altra banda, la banda de la Santa Aliança (aquí Toni Soler l'ha clavat), la banda Duran i Lleida i Joan Rosell, figures retrògrades però que apunten a la possibilitat ben real que Catalunya sigui una mera regió satèl·lit de Madrid, el pont aeri, l'AVE, La Caixa, i que la burgesia comissionista guanyi la partida, i per això que els independentistes hem d'anar tibant la corda, i encara que tinguem desenganys, l'olla bull, un cop algú es fa independentista ja no ho deixa de ser mai, no som un suflé com ens vol fer creure Josep Ramoneda, sinó un moviment de poder constituent, de transformació política autèntica, encara que és cert que tot és molt trencadís i costa afirmar les coses amb autoritat, i costa posar punts i final a les frases, perquè si alguna cosa hem après és que el motor de la història no és inexorable, sinó que som nosaltres els que amb la nostra militància i, si pot ser, amb una mica més de maquiavel·lisme, podem tirar això endavant.
