El contraplà

Abbas Kiarostami, a Shirin, mostrava el rostre d'un centenar de dones en un teatre mentre veien una peça clàssica. No mostrava mai el que les dones veien, només la seva cara. El contraplà només es manifestava pels sons d'una representació invisible. La idea de mostrar qui veu l'hem vist en els informatius quan han mostrat un despatx de la Casa Blanca on Barack Obama, Hillary Clinton i altres membres del gabinet miraven un monitor de televisió. De cop, el rostre de Hillary Clinton reflectia un lleu calfred que evidenciava que allò que estava veient era emocionant, intens i, probablement, terrible. Què estaven veient, els dirigents dels EUA? Des d'un punt de vista empíric, la imatge no ens ho deia. No hi havia cap so que ens delatés el contraplà. La imatge no estava datada i l'espai era un despatx anònim. La veu exterior d'algun locutor dels informatius, però, ens ha explicat que les imatges corresponen a la nit del
diumenge 1 de maig, que allò que miraven no era altra cosa que les imatges que els soldats emetien en directe de la captura i mort d'Ussama ben Laden. Un seguit de càmeres retransmetien el moment en què els soldats tirotejaven la guàrdia de protecció de Ben Laden fins a arribar al lloc on era i l'acabaven matant. Si és veritat el que ens deien els locutors, resulta fàcil entendre els calfreds de Hillary Clinton, ja que el que veia era la pel·lícula de venjança més emocionant de la dècada i a més en directe. Per què aquesta pel·lícula només l'han vista uns espectadors privilegiats? Pensem que el risc d'emissió televisiva del directe era tan elevat, que si l'operació fracassava el govern d'Obama podia quedar en ridícul. De tota manera, posats a falsificar, sempre hi ha el que s'anomena fals directe, que hauria pogut funcionar. A mi m'agradaria, però, ser més maliciós i posar-me en el territori de la sospita. Voldria pensar per un moment que Ussama ben Laden no ha estat més que una construcció de ficció del mal i que el relat de la seva mort no és més que la materialització d'una mena de relat originari que sempre ha funcionat als Estats Units: el relat de la venjança com a element essencial de la cultura de la frontera. Aquest model de relat no ens el pot donar la realitat en brut, cal maquillar-lo, posar-lo en funcionament i fer-lo versemblant. El fet que l'operació de revenja portés el nom de Jeronimo no és gratuït, ens permet entendre moltes coses.