Els exàmens de maig

Tal com és preceptiu en el mes de maig, ha començat l'època d'exàmens. Els primer que s'han hagut d'examinar ha estat el PSC-PSOE, a Madrid. Ha estat un examen d'estat. Des de la Loapa (aquella llei que pretenia retallar les autonomies) no havien tingut un examen tan difícil. El primer, molt més important que el d'ara, el van suspendre estrepitosament. El poder destructiu que suposava la Loapa a les autonomies era tan fort que fins i tot el Tribunal Constitucional ho va desactivar una mica. El d'aquesta setmana, formalment, era una mica més innocent, simplement era votar a favor de Catalunya, en el contenciós entre Catalunya i Espanya. El van tornar a suspendre. Tot i ser catalans, va primer la sang ideològica a la pertinença. En el contenciós, van triar defensar Espanya. A nosaltres ens pot semblar una barbaritat, fins i tot una traïció, però només els pot judicar la seva consciència. Jo no voldria ser ara a la seva pell perquè sé molt bé què em diria la meva.

Aquesta setmana a Madrid també han tingut “auditoria de seguiment dels deures imposats” i no ha anat bé. Brussel·les no està contenta de com van les coses a Madrid i saben que el creixement previst per Espanya és massa optimista comparat amb l'escàs creixement real; i amb cinc milions d'aturats, si no hi ha més actuacions (entengui's retallades o augment d'impostos o totes dues coses alhora) no s'assolirà el nivell de reducció del dèficit imposat, que és passar del 9,2% de l'any passat al 6% el 2011. I per a ells és irrenunciable complir-ho. Els tecnòcrates europeus ja tenen massa problemes amb Portugal, Irlanda i especialment amb Grècia perquè es descontroli Espanya, i per tant les exigències són cada vegada més fortes. Grècia ja és un cas perdut, no hi ha creixement econòmic i no pot pagar el deute, i a més de posar-hi més diners i allargar-ne els venciments, saben que hi haurà d'haver un perdó d'una part. Ara només cal saber quan serà l'anunci i si serà del 30% o el 50%, com s'especula.

I aquí, una vegada hàgim fet l'examen del dia 22 amb les eleccions, pot haver-hi una commoció important. Les administracions locals ja no podran amagar més el números i, aflorant la veritat, i ens pujaran els colors a la cara. Deia Warren Buffett que quan baixa la marea es veu qui no porta banyador. I moltes comunitats autònomes i molts ajuntaments quedaran amb les vergonyes a l'aire. I la ministra Elena Salgado haurà de sumar-ho tot, i anar a Brussel·les, si els mercats internacionals i la prima de risc país, li donen temps, amb una nova proposta.

És sorprenent que Catalunya, que ja ha passat per una part d'aquest procés amb la Generalitat, i ha hagut d'imposar-se un pla d'estalvi molt important (i amb tot és la meitat del que ens exigeix Espanya) tota la campanya electoral, que és local, s'encamini cap a les retallades de la Generalitat, que és nacional, amb una indissimulada tècnica de guanyar vots amb la por i no amb la raó. Les manifestacions d'aquests dies contra la “retallada de drets” tenen tot aquest regust amarg: d'apel·lar només a les emocions, encara que no ho suportin les raons. Fa tres anys que com a país ens estem empobrint i malgrat això es manté l'espoli fiscal, no ens paguen el que ens deuen, no ens inverteixen el que està pactat, i anem pel camí d'una decadència important. I no som capaços de mantenir la unitat de país per defensar-nos. Els egoismes polítics, els interessos privats i de col·lectius privilegiats, encara poden més i els són més atractius que l'interès general. Mobilitza més i té més ressò mediàtic una retallada necessària de plantilla de cent persones, o una reducció d'un deu per cent d'un pressupost, que sis-cents mil aturats. I amb aquest comportament pretenem aprovar aquest exàmens? De moment, no ho crec possible.